Tornem amb un altre dels webinars (seminaris web) d’Education Now organitzat per la Graduate School of Education de la Universitat de Harvard: “Entenent la relació entre la salut mental dels adolescents i els pares”.
Com sabem, els darrers anys i arran de la pandèmia, els índexs de crisi relatius a la salut mental dels adolescents s’han disparat. El desembre del 2022, després de realitzar enquestes als EUA a nivell nacional, es va esbrinar que, en un 18% dels adolescents que patien ansietat, també en tenien un 20% de les mares i un 15% dels pares. Arran d’estes xifres es va decidir investigar la relació entre estos percentatges i es va concloure que un terç dels adolescents amb ansietat tenia almenys un progenitor que patia ansietat o depressió. Per tant, no seria recomanable tractar els adolescents de manera aïllada sinó considerant les dinàmiques amb les seues famílies, comunitats i barris, ja que tot està interrelacionat.
Al diàleg va participar William Beardslee, president emèrit del departament de psiquiatria de l’Hospital Infantil de Boston i professor de psiquiatria infantil de la Facultat de Medicina de Harvard. Compartim algunes de les seues aportacions:
- Cal establir moments de xarrada, reunions familiars per a poder parlar sobre els temes que preocupen els joves i adolescents. Es tracta de crear espais de diàleg i crear un clima en què les persones se senten segures.
- Els pares han de planificar la manera de tractar el tema, per tal d’estar d’acord abans sobre què diran.
- És important respondre les preguntes que es formulen, així com preguntar-los si tenen dubtes.
- També cal plantejar si estan rebent ajuda o tractament per a resoldre estes dificultats.
- En cas que estiguen patint una malaltia o situació complicada, cal aclarir que els fills no són els causants de la situació i tampoc és la seua responsabilitat solucionar-ho, sinó dels adults juntament amb els professionals. Això alleuja els fills.
- S’ha de tenir en compte que segurament estes converses s’hauran de repetir al llarg del temps i tots els dubtes no es resoldran el mateix dia.
- També és convenient tractar temes que els preocupen, reptes que es vagen trobant al llarg del temps, al llarg de l’any, com situacions que vénen de classe o amb els amics o companys.
- A més, cal tractar temes com hospitalitzacions o la mort d’un ésser estimat per a aprendre a portar la situació. Els adolescents han mostrat que és pitjor per a ells si saben que alguna cosa no va bé i no parlen del tema.
- Cal anar amb compte i no explotar i explicar totes les preocupacions als joves en una única conversa. En canvi, anar parlant sobre els temes hi ajuda molt més.
- De vegades, també els adults poden necessitar l’ajuda de professionals per a tractar temes que siguen difícils, persones que ajuden al bastiment d’estes converses, i no hi ha res de roí en això.
Sherry Molok, professora associada de Psicologia de la Universitat George Washington i pastora d’una comunitat de fe afroamericana, compartix amb l’audiència que les esglésies i les comunitats de fe són institucions on participen les famílies. Hi ha programes de prevenció per a la joventut negra, perquè les esglésies són un lloc segur. Un dels objectius és ajudar la gent a trobar el sentit de la vida. Este propòsit de vida va canviant al llarg de la nostra existència i es pot fer en comunitat. Quan els pares se senten atabalats, a les comunitats de fe se senten abrigats. Les comunitats afavoreixen les relacions socials, que són un factor preventiu de la salut mental. Als EUA, fins i tot hi ha comunitats de fe en què les persones del col·lectiu LGTBIQ+ són benvingudes i reben suport. Actualment, hi ha un programa a les esglésies amb joventut afroamericana sobre prevenció, en el qual es promou el treball amb institucions i professionals de la salut mental. Cal normalitzar el fet de demanar ajuda.
Rick Weissbourd, professor de la Harvard Graduate School of Education (HGSE) y Harvard Kennedy School, així com director del projecte Making Caring Common (HGSE), contribuix al debat aclarint que no hi ha un sol propòsit a la vida, sinó que n’hi pot haver diversos i van canviant al llarg del temps, sobretot en els joves en edat d’escola secundària, batxillerat i universitat. Només el 15% dels estudiants d’universitat diuen que tenen clar el propòsit de vida. Molts ho troben fent voluntariat, ajudant altres persones i pertanyent a projectes que van més enllà del dia a dia de cada persona. Cal crear nous espais i reproduir aquelles característiques que beneficien i on les persones estan connectades: pares amb altres pares, joves amb altres, xiquets i xiquetes amb altres i alhora joves amb adults, etc. Rick afegix a tot això també la preocupació per la salut mental del professorat. Als centres educatius també es poden crear espais de trobada, perquè les famílies i els pares senten que pertanyen a la comunitat educativa; pot ajudar a alleujar l’ansietat i la depressió. És convenient donar informació a través de vídeos i fulletons sobre què és la depressió i l’ansietat, a qui poden demanar ajuda, estratègies, etc.
Dins el projecte Making Caring Common, al juny de 2023 es va publicar l’informe Cuidar els cuidadors: el vincle crític entre la salut mental dels pares i els adolescents, on es recullen les claus del que passa i, el més interessant, les estratègies per a previndre i reduir estos casos. Podeu consultar una breu anàlisi en este enllaç.
De les preguntes que fa l’audiència als conferenciants, hem recollit estes respostes:
- No cal preocupar-se en excés pel futur dels fills i filles si no saben a què volen dedicar-s’hi… Durant la formació, els joves van passant per moments que els van orientant cap a on volen dirigir-se.
- El professorat pot senzillament escoltar perquè els joves no se senten aïllats.
- Els pares han d’aprendre que els seus fills poden demanar ajuda a altres adults com ara professors, monitors, orientadors, etc. Recordem que “es necessita tot un poble per a educar un xiquet”.
- Les escoles són un gran recurs per a promoure diàlegs, trobar sentit a la vida i el sentiment de pertinença a una comunitat.
Un terç dels adolescents que van participar en la investigació de Making Caring Common no trobaven el sentit de la vida. Això també té un impacte a la salut mental.
Tots els participants coincideixen en la importància que té que les persones tinguen un propòsit de vida per a donar-hi sentit. De fet, Viktor Frankl, psicòleg jueu i supervivent de l’Holocaust, va dir:
«Aquell que té un perquè per viure pot suportar gairebé qualsevol com»
Finalment, si hi ha persones de l’audiència o lectors que estan llegint este article i estan patint depressió o ansietat, estos són els missatges que volen transmetre els conferenciants:
- L’ajuda i el suport estan a la vostra disposició a través de doctors, professionals, professors, amistats, la comunitat de fe… perquè hi ha tractaments per a xiquets, joves i adults.
- Poden demanar ajuda a familiars i amistats.
- La depressió pot passar a qualsevol persona.
- No és culpa teua, no t’avergonyisques.
- No et quedes sol o sola. Continua connectat amb la gent que et recolza.
- Pares i cuidadors: «¡Poseu-vos la “màscara d’oxigen” vosaltres primer, per a poder ajudar els vostres éssers estimats després!»
