En este diari tenim diversos articles en què es mostren exemples sobre com el paper del professorat impacta en el desenvolupament de l’alumnat, d’una manera o altra.
En els diàlegs en què recordem el nostre passat educatiu apareixen a la memòria referències a docents que han marcat la nostra formació. Aquella mestra que ens va ajudar en un moment clau; el professor que explicava meravellosament aquells conceptes que, sent difícils, semblaven fàcils; la professora que va confiar en nosaltres per a poder desenvolupar habilitats que, encara hui, concebem com a especials per a seguir amb la nostra feina i els nostres somnis; el professor de la universitat amb què vas poder començar a col·laborar i que et va ajudar a comprendre que el funcionament d’alt nivell i de manera solidària podrien ser idees complementàries per a l’excel·lència.
D’altra banda, a la memòria també hi pot haver records sobre tot el contrari: haver d’eixir de l’aula per tindre baix rendiment i les conseqüències socials de menyspreu per part dels companys de classe; el rebuig a una assignatura perquè un professor ens va ridiculitzar davant de la classe; no rebre resposta ni suport per part de les mestres davant l’agressió per part d’un grup de companyes.
Esta investigació clarifica que el professorat que genera relacions positives a l’aula és aquell que:
- crea interaccions càlides i de suport;
- respon a les necessitats socials, emocionals i acadèmiques;
- fomenta activitats grupals;
- estimula la inclusió de totes les persones amb actuacions exitoses;
- informa de manera clara sobre expectatives i conseqüències.
La primera conclusió que es pot extraure és clara: les habilitats que té el bon professorat, sens dubte, contribueixen a generar aprenentatge a l’alumnat. Si bé hi ha diferències individuals, ja que les variables que afecten l’impacte que té en cada alumne són diverses, sí que sabem que l’efecte serà positiu en el desenvolupament social, emocional i acadèmic.
La segona conclusió és que esta creació de relacions positives es correlaciona amb les relacions positives entre l’alumnat, per la qual cosa es millora la convivència.
La tercera conclusió es concreta en les millores de resultats que obté l’alumnat en àrees com ara ciències, matemàtiques, llengua i comprensió lectora.
Finalment, els efectes d’estos impactes positius en l’alumnat, vinculats a la seguretat, la competència i la independència, es perceben com duradors.
Tenint en compte que són molt diverses les interaccions que impacten en el desenvolupament de l’alumnat, el paper que té el professorat és un dels més importants, per la qual cosa cal fer un esforç intens en la promoció de la formació de qualitat que posa el focus en estes habilitats.
[Imatge: Freepik]
Mestre d’educació especial i primària. Professor de la Universitat Internacional de València. Les seues línies d'investigació inclouen les Actuacions Educatives d'Èxit, la inclusió educativa, les Noves Masculinitats Alternatives i la socialització preventiva de la violència de gènere.