L’any escolar comença amb un profund malestar i preocupació per part de nombroses famílies que de forma silenciosa, i sota l’acusació de ser contraris a la llibertat i democràcia, veuen com se’ls hi imposa una educació sexual als centres educatius dels seus infants i joves mancada d’evidències científiques però, sobretot, no respectuosa amb totes les opcions sexuals i identitàries. Se senten profundament incòmodes i impotents davant la confusió que en ocasions expressen els seus fills als qui, realitzant tallers a l’escola, els han obligat a vestir-se de “noia” sense el seu consentiment, a pintar-se les ungles quan no els hi agrada, a anar a lavabos mixtes amb incomoditat o els han qüestionat la identitat de gènere per identificar-se noia quan juga a futbol o vestir sempre pantalons, entre altres exemples.
Hi ha molt professorat que també se sent incòmode i confós, però els hi fa por alçar la veu en un context on alguns han imposat ideològicament un únic model de llibertat sexual. En aquest context, la discrepància i la demanda de diàleg està penada amb l’acusació de ser trànsfob, homòfob o antifeminista. Aquestes veus per tant acaben sent silenciades, la qual cosa no contribueix en absolut a la veritable garantia de la llibertat sexual i de gènere de totes les persones i opcions (inclosa la de les persones cis-normatives).
Davant d’aquesta situació algunes famílies, sobre tot d’educació infantil, estan plantejant-se la decisió de no portar els seus fills a l’escola i, els de primària, a faltar a les hores dels tallers de l’educació sexual. Fins i tot algunes famílies migrants es plantegen una dolorosa decisió com és el retorn al seus països d’origen i protegir així als seus fills de la coacció, la imposició, l’insult i l’assenyalament per dir que volen una educació sexual, però no aquesta. Els somnis plens d’esforços que empenyen a algunes famílies cap a un nou país perquè els hi oferia millors oportunitats educatives i vitals als seus infants i adolescents ara s’esmicola. Les famílies demanen en definitiva poder participar també en el disseny d’aquesta educació sexual.
Garantir la llibertat sexual i de gènere hauria de ser una premissa, però hauria de ser per a tots i totes per igual: per als col·lectius que històricament han sigut criminalitzats per transitar cap a un altre gènere, o persones que han reclamat els mateixos drets com a homosexuals, però també aquelles que han triat una identitat cis-heterosexual.
