Fa uns dies he assistit a un taller de formació afectivosexual per a adolescents moguda per dos interessos particulars; un, saber si incorporarien les últimes troballes científiques sobre les relacions o la violència de gènere i dos, la inquietud de tenir una filla adolescent. La xerrada va tocar temes com la identitat sexual, els mites sobre el sexe, el porno i els seus perills o les comèdies romàntiques, però vaig trobar a faltar els conceptes i idees claus que la ciència ja té molt clars i que prevenen la violència de gènere.
No es va fer cap referència al discurs dominant coercitiu i com aquest ens porta a l’atracció cap a la violència i ens empeny a relacions amb homes amb actituds i comportaments violents bé siga en relacions esporàdiques o permanents; de com d’importants són les primeres relacions afectivosexuals i com aquestes poden afectar a la salut; de com és de necessari fer una socialització preventiva des dels centres educatius amb la incorporació necessària de les famílies i altres entorns, ni de com una educació sexual basada en els sentiments, l’amistat i l’amor prevé la violència contra les dones; com la lectura conjunta de certs llibres o articles i les interaccions dialògiques que es produeixen poden canviar la socialització dels i de les adolescents i joves i així revertir el patró de les seues relacions afectives.
La violència en les relacions entre els adolescents és un problema creixent arreu del món que ens afecta a nivell social, educatiu i també de la salut. Per la qual cosa es fa evident la necessitat d’una prevenció a tots els nivells basada en la ciència, ja que aquesta ens va donant evidències de quines són les accions més efectives per a evitar la violència contra les dones, perquè les i els adolescents puguen gaudir de relacions sanes, sense coacció i alhora atractives i excitants.
L’educació sexual prevé la violència de gènere quan existeixen investigacions sòlides que l’avalen. No fer-ho introdueix greus errors en l’educació sexual de l’adolescència.
[Imatge: iStockPhoto]
