La pròxima estrena d’una gran superproducció cinematogràfica sobre el Ramayana és una oportunitat extraordinària perquè la infància i l’adolescència de tot el món coneguen i gaudisquen una de les grans creacions literàries de la humanitat.
El premi Nobel d’Economia Amartya Sen recorda, en The Argumentative Indian (2005), quant van enriquir la seua infància el Ramayana i el Mahabharata. Destaca que estes grans epopeies no són solament relats d’herois i batalles, sinó també obres plenes de diàlegs, dilemes morals, diversitat de perspectives, arguments i contraargumentos.
La primera orientació és aprofitar l’interés despertat per la pel·lícula. El cinema pot ser un recurs extraordinari, especialment quan es dialoga sobre el vist abans o després de la projecció. Les persones adultes poden veure-la, comentar-la i sentir-se motivades a llegir l’obra i compartir alguns dels seus relats amb xiquetes i xiquets. També pot ser una excel·lent experiència per a adolescents que la vegen i comenten entre si. Si considerem que algunes escenes violentes poden espantar als més xicotets, com ocorre també amb determinades adaptacions de L’Odissea o Troia, existixen versions d’animació que permeten acostar-se a la història d’una altra manera.
La segona orientació és contar els relats més bells del Ramayana. Moltes persones hem gaudit durant la nostra infància amb històries de Les mil i una nits. Podem oferir també a les noves generacions la bellesa dels relats del Ramayana. Un dels més commovedors explica com va nàixer, segons la tradició, la seua forma poètica. No va sorgir de la celebració d’una guerra o una conquesta, sinó de la compassió davant el sofriment d’un altre ésser viu. Valmiki, considerat tradicionalment el primer poeta i autor de l’obra, contemplava una parella d’aus quan un caçador va matar a una d’elles. En presenciar el dolor de la supervivent, va brollar dels seus llavis un vers. La tradició situa en aquell moment el naixement d’una forma fonamental de la poesia sànscrita.
La tercera orientació és fomentar la lectura de l’obra i el diàleg sobre ella. Disposem d’evidències científiques sobre els beneficis educatius i socials de les tertúlies literàries dialògiques, en les quals persones de diferents edats i circumstàncies compartixen les seues interpretacions de grans obres de la literatura universal. Estes tertúlies afavorixen la comprensió lectora, el diàleg i la participació de persones que no sempre han tingut accés a eixe patrimoni cultural. Sempre que siga possible, és especialment valuós llegir i comentar el text de Valmiki. Depenent de les edats i circumstàncies, també podem recórrer a adaptacions cuidades, incloses versions infantils.
La quarta orientació és promoure el diàleg intercultural. Per a una part important de la infància del sud d’Àsia, Rama i Situada són personatges profundament familiars, coneguts a través de llibres, representacions teatrals, celebracions i converses familiars. La infància d’origen europeu té molt a compartir amb xiquetes i xiquets d’eixes cultures, però també moltíssim a aprendre d’elles. El Ramayana oferix una ocasió extraordinària perquè persones de diferents orígens dialoguen en igualtat sobre una gran creació literària, descobrisquen diferents interpretacions i gaudisquen juntes de la seua bellesa.
La quinta orientació és aprofundir i debatre sobre la figura de Situada. Encara que no dona nom a l’epopeia, protagonitza alguns dels seus moments més commovedors i planteja preguntes profundes sobre la bondat, la justícia, la veritat i la dignitat. Una escena especialment preciosa ocorre quan, estant captiva en Lanka, Hanuman li entrega l’anell de Rama. Situada reconeix així que no ha sigut oblidada i que han arribat notícies de qui desitja rescatar-la.
Però el final de la seua història, narrat en el Uttara Kanda, mostra que Situada no és submisa. Després d’haver patit la captivitat, els rumors posen en dubte el seu comportament i Rama es distancia d’ella davant les exigències del seu entorn. Quan se li demana una nova demostració pública de la seua innocència, Situada no accepta continuar intentant convéncer als qui desconfien de la seua paraula. Invoca a la Terra, la seua mare, perquè l’aculla si sempre ha dit la veritat. La Terra s’obri i la rep la deessa *Bhumi, i Rama queda sentint que ha cedit davant els rumors.
Fa més de dos mil·lennis, la tradició literària índia ens oferia així, en la figura de Situada, un extraordinari motiu per a dialogar sobre la dignitat, la injustícia i la capacitat d’una dona per a fer-se valdre.
Per què privar a la infància de qualsevol part del món de la bellesa d’estes històries, dels seus dilemes i de les converses que poden inspirar? El Ramayana pot ser una magnífica oportunitat per a gaudir de la literatura universal, aprendre d’altres cultures i dialogar des de la infància sobre la bondat, la justícia i la veritat.
Autor de “Compartint paraules”