«Estoy tan orgulloso de ti. Ese señor de ahí, que es importantísimo, que no es un payo, que es de mi familia. Ese señor tan importante ha dormido en mi casa en un sillón. Lo mismo estás en las alturas que te bajas al nivel más bajo donde no hay nada.»
Les paraules d’este gitano major van ressonar en la sala d’actes, portant al màxim la intensitat de la molt nombrosa audiència. Va sorprendre primer que este senyor diguera que considerava al conferenciant no com un paio, sinó com a part de la seua família. Eixa sorpresa es va acostar a l’infinit en escoltar que el conferenciant havia dormit en el sofà de la seua casa. Ja no va sorprendre que tornara a dir que estava orgullós d’ell perquè estava al mateix temps en les altures i també en el nivell més baix.
Jo estava en aquell moment fent el màster en la Facultat d’Educació de la Universitat de Saragossa. Igual que la resta del públic, no havia presenciat res igual, una relació intercultural tan profundament basada en l’amistat més sincera. Així vaig entendre, més que mai abans, com el conferenciant i persones com ell aconseguien una col·laboració, amb persones com el senyor del públic, que aconseguia les majors millores educatives i socials que es coneixen. Així vaig entendre també com conjuntament havien creat aportacions del major nivell científic i reconeixement internacional que es coneix.
Des de llavors ja no perd el temps amb “teories” d’autors que es presenten com a decolonials i assetgen als qui diuen defendre. Des de llavors aprofite bé el temps amb teories del més alt nivell científic, que són també les elaborades per persones que saben estar en el més alt i en el més baix.
[Imatge: Unsplash]
Cofundadora i coordinadora de MeToo Schools