[Este article va ser publicat per primera vegada en The Society Pages, el 28 de març de 2023, per Marta Soler i Ane López de Aguileta – en anglés]

Les famílies sabem molt bé com és de positiu per als nostres fills i filles tindre amics de veritat, aquells que sempre els donaran suport i sobretot en els moments més difícils de les seues vides. Les principals revistes científiques publiquen investigacions sobre les contribucions concretes al benestar dels xiquets i xiquetes a partir de la lectura i el diàleg sobre el llibre Amistades creadoras. El resultat més important és la promoció de la motivació i capacitat per a triar i cuidar les millors amistats. Esta és també la font principal del desenvolupament de les seues dimensions de bellesa, bondat, veritat i llibertat.

El llibre és científic, però està escrit en una narrativa que crida l’atenció des dels huit anys fins a persones adultes. És el resultat d’una tesi doctoral, seguida de huit anys més de recerca, de dues professores universitàries en educació, mares, que també tenen molta experiència pràctica treballant amb xiquets de zero a dihuit anys. Gran part de la investigació científica se centra en casos d’èxit i la seua replicabilitat en diversos contextos i individus. Este llibre analitza el cas d’un individu amb amistats meravelloses des del seu naixement fins als seixanta anys.

Un article científic va explicar alguns dels testimonis fets per xiquets i xiquetes que han llegit i dialogat sobre este llibre:

T’explicaré coses del llibre però també coses que he pensat…Vull dir… que mentre llegia el llibre també he pensat moltes coses pròpies, saps? Coses que no estan al llibre, que el llibre m’ha fet recordar i pensar, coses meues… Però que tenen a veure amb el llibre… Ho entens? 

Luca, vuit anys

El Ramon des de menut va aprendre a decidir bé, buscant les raons de les coses, això vol dir que fa més anys que la resta sabent decidir. . .

Pau, tretze anys

Les i els lectors d’Amistades creadoras parlen i pensen molt en com va ser d’important per al protagonista decidir lliurement sense sotmetre’s als discursos dominants de cada moment. Quan tenia catorze anys (1966) tots els seus companys fumaven i el pressionaven perquè fera el mateix. La majoria reconeixia que no els agradava la primera vegada que fumaven, però continuaven perquè ho consideraven una cosa d’homes, i una cosa necessària per a tindre èxit amb les xiques.

No volia fer res que no fóra agradable i ja hi havia proves que era perjudicial per a la salut. Va dir als seus amics que no necessitava fumar per a sentir-se com un home o per a tindre èxit amb les xiques. Ara, als setanta anys, gaudeix de molta millor salut que els seus companys i, lamentablement, alguns ja van morir. A mesura que llegeixen i parlen sobre això, els xiquets comprenen la importància de no fumar, però encara més important, la importància de prendre les millors decisions sense doblegar-se a la pressió dels companys. Diverses anècdotes aclareixen com això hauria sigut impossible sense tindre veritables amics donant-li suport i entenent que tenien diferents posicions. Però el més rellevant és l’aclariment de la narració que va tindre estes amistats extraordinàries precisament per estar prou segur per a no sotmetre’s a les seues preferències. Molts xiquets i xiquetes pensen que no tindran amics si no fan allò que fan els seus amics. Llegir i parlar d’este llibre ajuda a aclarir que este és el millor camí per a tindre molts amics de debò.

La narració ofereix moltes històries que inspiren els xiquets i les xiquetes a millorar les seues relacions i les seues vides. Per exemple, com sempre va estar actiu contra qualsevol tipus de bullying, la qual cosa va fer que mai ho patira i sempre ajudara els seus amics a superar estes situacions. Les xiquetes i xiquets lectors esdevenen molt conscients que, en no acceptar cap mena d’actitud desdenyosa cap a ells, seran lliures i feliços, i això els pot ajudar a desenvolupar bones relacions amb familiars i amics, i desenvolupar el seu lideratge a la seua vida professional. De fet, el protagonista del llibre és ara el director de l’informe europeu titulat “Assolir el benestar dels estudiants per a tothom: Contextos educatius lliures de violència”. Té amics de quan tenia set anys i tenen reunions setmanals. Alguns també són líders en diferents àrees professionals, com la medicina, les empreses, l’enginyeria i la cultura.

Algunes persones pensen que han de triar entre prioritzar l’aprenentatge instrumental dels xiquets o el seu benestar. Quasi cada pàgina del llibre inclou una anècdota diferent i evidència diferent sobre per què és important substituir este “o” per “i”. No hi ha cap evidència que ser bo en matemàtiques signifique que hages de sacrificar el teu benestar, o viceversa. Per contra, el teu benestar és molt millor quan inclou l’aprenentatge instrumental de totes les matèries. L’aprenentatge instrumental fomenta el benestar. Aleshores, la prioritat és tindre benestar i estar bé en tots els temes; un fomenta l’altre. El llibre motiva els xiquets cap als idiomes, la física, la música, la literatura, les matemàtiques i totes les dimensions de les seues vides.