Per a continuar treballant la prevenció de l’abús sexual infantil (ASI), hem de continuar creant espais lliures de violència, sempre basats en evidències científiques i donant lloc al diàleg per a una formació de qualitat.
En l’anterior article d’esta sèrie tractàvem la tertúlia sobre la lectura de la Guia de Comunitats d’Aprenentatge, concretament del capítol 3, “Model de Convivència”, gràcies a l’associació CSA Survivors – Science and Friendship.
En esta ocasió, la tertúlia ha girat entorn de l’article científic Introducing the Neuroplastic Narrative: a non-pathologizing biological foundation for trauma-informed and adverse childhood experience aware approaches, ressaltant la plasticitat del cervell per a poder superar esdeveniments traumàtics, sense quedar-nos únicament en allò que ha passat, sinó posant el focus en la superació.
Algunes claus que podem extraure de l’article i dels diàlegs que vam tindre són les següents:
- La neuroplasticitat es referix a la capacitat dels sistemes neuronals per a adaptar-se i canviar.
- Un cervell sa és un cervell que pot adaptar-se a l’experiència.
- Seguint a l’investigador Martin Teicher, en parlar dels efectes de l’abús i el maltractament infantil, es conclou que «el desenrotllament cerebral està dirigit pels gens, però modelat per les experiències». Es ressalta ací la importància d’envoltar-se de bones amistats i persones que protegisquen davant qualsevol adversitat, afavorint la construcció d’una identitat com a persona supervivent.
- Altres autors, entre ells el premi Nobel Erik Kandel, conclouen que «existix una capacitat per al canvi plàstic local en l’estructura del cervell humà adult sa en resposta a les demandes ambientals».
- Les experiències modelen els cervells i la fisiologia de maneres que són significatives i adaptatives, i servixen a la supervivència.
- Les experiències repetides de vergonya generen una anticipació de la vergonya, la qual cosa pot denominar-se vergonya tòxica o crònica. Per això, és necessari donar credibilitat i espai a allò que ens conten els xiquets i xiquetes, validant sempre les seues vivències, protegint-los de noves experiències negatives i evitant la revictimització de les persones supervivents.
- La premissa fonamental de la narrativa neuroplàstica és que les experiències donen forma al cervell. Per això, les “noves experiències” poden utilitzar-se per a sanar o mitigar l’impacte d’experiències prèvies.
Com a conclusió, és important parar atenció al context de la persona que busca ajuda, previndre més danys i oferir experiències restauratives de seguretat, confiabilitat, col·laboració, empoderament i elecció. Com ens recordava el ja esmentat Erik Kandel, el nostre cervell haurà canviat un poc després d’esta lectura, per la qual cosa ara som més capaços de crear llocs sans i segurs per a protegir als qui han patit i evitar més sofriment des d’edats primerenques.
Imatge: Freepik
Mestra d'audició i llenguatge i educació infantil. Participant del seminari de València "A muscles de gegants"