En educació, sovint ens trobem amb una paradoxa difícil de comprendre: sabem quines pràctiques generen impacte social positiu, coneixem l’evidència científica que recolza unes certes actuacions exitoses i, en molts casos, fins i tot hem participat personalment en elles i hem comprovat els seus efectes transformadors. No obstant això, quan arriba el moment de traslladar-les a l’aula o promoure-les entre el nostre alumnat, a vegades sorgix una tendència sorprenent: busquem alternatives, innovacions cridaneres o mètodes distints, encara que no estiguen recolzats per resultats sòlids.
Per què succeïx això? Una possible explicació és que, com a societat, associem el canvi constant amb progrés. La novetat ens seduïx. Pensem que si alguna cosa és recent té més valor que allò que ja ha demostrat funcionar. Però en educació això pot convertir-se en un error: substituir el que dona resultats per una cosa que simplement sembla atractiva pot allunyar-nos de les millores reals.
Una altra raó és més personal. Quan vivim una experiència formativa que ens transforma, és freqüent creure que eixa vivència és difícil de replicar o que només ens va funcionar a nosaltres. Dubtem que puga tindre el mateix impacte en altres persones, especialment en els nostre alumnat, perquè les seues realitats i motivacions poden diferir de les nostres. Però l’evidència existix precisament per a recordar-nos que unes certes actuacions funcionen per a moltes persones, en múltiples contextos i al llarg del temps.
També influïx la por. Aplicar pràctiques basades en evidències comporta compromís, seguiment i avaluació. És més fàcil provar una cosa nova sense garantia que responsabilitzar-se d’implementar una cosa que sabem que ha de donar resultats.
Potser ha arribat el moment de confiar més en el que ja sabem que transforma. Les actuacions d’èxit no necessiten ser reinventades; necessiten ser aplicades amb coherència, compartides i sostingudes en el temps. El nostre alumnat mereix que posem en pràctica allò que realment funciona (encara que no siga el més nou), perquè és el més efectiu.
Imatge: Freepik
Professora i investigadora en Educació a la Universitat del País Basc