Recorde amb afecte i innocència que, durant la meua formació pedagògica, admirava a alguns dels meus professors: els seus llibres s’exhibien en les llibreries i els seus articles científics apareixien en revistes acadèmiques. Ingènuament creia que publicaven per vanitat. Dominat per la meua timidesa i la por a la crítica, vaig postergar escriure i publicar fins que finalment em vaig atrevir a fer-ho i, hui, comprenc que publicar no és un acte de vanitat, sinó un compromís acadèmic i cultural.
En el segle passat, publicar era una tasca difícil per les limitacions econòmiques i els escassos mitjans de difusió. No obstant això, en este segle XXI, amb l’expansió d’internet, difondre idees és més fàcil i accessible per a tots. Així i tot, molts docents continuen tement escriure o no troben temps per a fer-ho. No obstant això, gràcies a la tecnologia digital, els professors poden ser autors del seu propi pensament.
No és suficient reproduir el que altres escriuen, ja que eixa conducta pot encasellar al docent com un consumidor de coneixements. El verdader compromís de l’educador modern és generar coneixement nou a partir de la seua pròpia experiència, transformant la pràctica quotidiana en font de reflexió, innovació i aportació acadèmica. Així podrà, amb autoritat i coherència, exigir als seus estudiants que també produïsquen coneixement.
D’acord amb el famós pedagog Paulo Freire, el docent necessita ser productor de coneixements i no sols un repetidor:
«…ensenyar no és transferir coneixement, sinó crear les possibilitats per a la seua pròpia producció o construcció.» (P. Freire, Pedagogia de l’Autonomia)
En escriure i publicar, enfortix el seu domini disciplinar i es convertix en un referent intel·lectual que inspira a la societat. I eixos resultats de la seua investigació es poden traduir en articles acadèmics o científics que l’obligaran a pensar amb profunditat en el seu camí cap a una educació de qualitat.
Com afirma Juan Cadillo, exministre d’Educació del Perú, «el docent és un investigador social i la seua comunitat ha de ser el seu major aliat». Investigar permet comprendre les necessitats reals dels estudiants i innovar estratègies pedagògiques que promoguen aprenentatges rellevants. A més, quan el professor publica els seus resultats, enriquix la seua pràctica professional i contribuïx a una cooperació educativa global.
Publicar empodera al docent i inspira als estudiants a ser creadors i innovadors en un món de consum excessiu. L’educació de qualitat exigix que els professors investiguen, escriguen i compartisquen les seues troballes com a part de la seua contribució al desenrotllament educatiu i social.
Imatge: Freepik
Llicenciat en educació per la Universitat Nacional Major de Sant Marcos (Perú) i màster en Ciències pedagògiques per la Universitat de l'Havana. Professor de postgrau en diverses universitats des del 2015. Membre del Comité científic en diverses revistes científiques indexades i coautor d'articles en *Scopus, *Scielo i *Latindex.