Quan assistia a l’escola primària, vaig patir abús sexual i ho vaig denunciar. Ho vaig poder denunciar gràcies a persones de la meua família que van estar amb mi, que em van donar suport. Esta és una de les evidències científiques en la qual coincidixen també acords internacionals per a erradicar els abusos sexuals a la infància i també per a erradicar qualsevol tipus de violència: que les víctimes necessitem persones que actuen per a donar-nos suport.
La realitat és que moltes xiquetes i xiquets no compten amb suports ni entorns que fomenten el #TellSomeone, un principi recolzat per acords internacionals per a erradicar els abusos sexuals a la infància i afavorir que les víctimes es convertisquen en supervivents.
Tinc clar que la meua vida hauria sigut diferent si a la meua escola hagueren conegut estes actuacions. Per això, quan vaig conéixer el projecte de Comunitats d’Aprenentatge, em va emocionar saber com moltes persones actuen dia a dia per a atorgar a la infància espais segurs, en els quals si algú està patint abusos puga dir-ho i rebre suport. Estes actuacions han demostrat en milers de centres diferents, amb poblacions molt diverses, que funcionen per a previndre i actuar contra la violència, el que significa que hi haurà menys menors que estiguen patint el que jo vaig viure. Esta és l’evidència científica del més alt nivell, la que volem totes les persones: que contribuïsca a la millora de les nostres vides.
Qualsevol persona que desitge que xiquetes i xiquets no patisquen abusos sexuals no intentaria destruir les actuacions que s’ha demostrat que els protegixen. Per això hi ha milers de persones en el món implementant-les. I també hi ha moltes persones que decidixen lliurement no fer-ho i implementar unes altres.
Enfront de les milers de persones lluitant per a acabar amb els abusos sexuals a la infància, hi ha ara un parell de “periodistes” llançant una campanya per a intentar frenar les actuacions que estan proporcionant a la infància espais segurs. No és d’estranyar que estes “periodistes” siguen les mateixes que ens van manar callar a les víctimes becàries i en situació precària, que havíem denunciat abús de poder per part de professores sènior, perquè els arruïnava el seu propi reportatge. Són les mateixes que, quan els hem exposat casos d’abús sexual a menors, que arruïnaven el seu reportatge, ni tan sols han preguntat per les víctimes. Són les mateixes que van intentar boicotejar a més de 1400 feministes de tot el món, moltes de les quals treballen dia a dia per a eliminar els abusos a la infància, i, com no ho van aconseguir, es troben ara irades.
Este atac a actuacions que protegixen la infància deixa veure els interessos que mouen les paraules d’estes persones. El que els interessa, per descomptat, no és la vida de les xiquetes i els xiquets.
Gràcies a totes les persones i especialment al professorat que, malgrat els atacs que rebeu per protegir la infància, continueu triant posar-vos del seu costat. Gràcies a vosaltres, cada dia menys menors patixen abusos.
Imatge: Freepik
Graduada en psicologia a la Universitat de València i investigadora predoctoral a la Universitat de Barcelona