Hui, el deure ineludible del sistema educatiu, recolzat en la tecnologia i el coneixement que posseïm, és formar persones crítiques capaces de construir ponts dialogants. Un exemple d’això és reflexionar sobre el desarmament nuclear i la tragèdia humana ocorreguda al Japó, causada per la mà de l’home. Esta memòria dolorosa ens recorda que no podem, ni devem, conviure amb les armes nuclears.
En el tranquil matí dels dies 6 i 9 d’agost de 1945, els habitants de les ciutats japoneses d’Hiroshima i Nagasaki van ser atacats amb la terrorífica bomba nuclear. A l’instant, al voltant de cent deu mil persones van morir de manera esborronadora, com si un sol infernal haguera esclatat i els haguera evaporats en un obrir i tancar d’ulls.
Amb este apocalíptic foc, la humanitat va iniciar una carrera nuclear. Malgrat els esforços per reduir els arsenals, segons Hans M. Kristensen i altres, el món encara posseïx unes 12.241 ogives nuclears, entre els EUA, Rússia, la Xina, l’Índia, Corea del Nord i el Regne Unit, que estan augmentant el seu poder nuclear, contradient el Tractat de No Proliferació Nuclear que ells mateixos han firmat.
Encara més en estos temps de creixents conflictes, és estrany que s’especule sobre el possible ús d’armes nuclears, en lloc de centrar els esforços en el desarmament nuclear fins a eliminar-les per complet, en memòria dels germans d’Hiroshima i Nagasaki i la seua dolorosa tragèdia que mai hem d’oblidar, ja que va ser causada per la intel·ligència humana. En eixe sentit, la UNESCO amb encert afirma:
«Les guerres naixen en la ment dels hòmens, i és en la ment dels hòmens on han d’erigir-se els baluards de la pau.»
Per fortuna, en tots els racons del planeta existixen escoles que, més enllà de les seues limitacions materials, poden cultivar el llenguatge universal del diàleg —ja siga parlat, de senyals o en braille— com a ferramenta essencial per a construir una cultura de pau. Reflexionar críticament a les aules sobre l’horror d’Hiroshima i Nagasaki ens permet comprendre que tota guerra sembra dolor, destruïx el medi ambient i posa en risc l’existència humana.
En suma, fem l’esforç col·lectiu de garantir que el món mai torne a usar armes nuclears. Per a fer-ho, l’ecosistema educatiu ha de formar a cada persona com un activista per la pau.
[Imatge de Gerd Altmann en Pixabay]
Llicenciat en educació per la Universitat Nacional Major de Sant Marcos (Perú) i màster en Ciències pedagògiques per la Universitat de l'Havana. Professor de postgrau en diverses universitats des del 2015. Membre del Comité científic en diverses revistes científiques indexades i coautor d'articles en *Scopus, *Scielo i *Latindex.