Una crida a la transformació
Els dies 7 i 8 de març es va celebrar en el CICFEM –Congrés de Ciència, Feminisme i Masculinitats– un panell que va posar sobre la taula qüestions essencials sobre la intel·ligència artificial (IA) i el seu impacte no sols en la societat en general, sinó també en l’educació en particular. Les reflexions de la Dra. Ana Burgués, el Dr. Albert Sabater Coll i el Dr. Ramón Flecha han obert un debat necessari, especialment en l’àmbit educatiu, on es definix el futur de la formació ciutadana i professional davant els reptes de l’era digital.
Un dels eixos centrals del panell va ser la necessitat de replantejar-nos si el focus entorn de la IA s’està posant en el que realment importa. Amb freqüència, els debats i converses se centren en temes com el de si les assistents virtuals com Siri o Alexa han de tindre veu femenina, o el temor per la pèrdua d’ocupacions… No obstant això, com comentava la Dra. Ana Burgués, estos arguments oculten problemes estructurals, com els biaixos de gènere inherents en molts algorismes. Un exemple contundent és el cas d’Amazon, on un algorisme de selecció de nou personal descartava sistemàticament currículums de dones prioritzant els d’homes, reproduint així els patrons de discriminació. En este sentit, la discussió va més enllà de la mera presència de dades femenines o masculines en la programació: es tracta de repensar la forma en què es construïxen i utilitzen les dades en benefici d’una societat més justa i igualitària.
Des de la perspectiva educativa, resulta crucial qüestionar com s’està preparant a l’alumnat per a un futur en el qual la IA no sols transformarà el mercat laboral, sinó també les interaccions socials i culturals. S’estan actualitzant els currículums per a incorporar assumptes relacionats amb l’ètica digital, els biaixos algorítmics i la importància de l’evidència científica? La resposta sembla ser que, en molts casos, l’educació encara no acompanya a la velocitat dels canvis tecnològics. Incorporar estes temàtiques a les aules no sols és necessari per a evitar que la IA reproduïsca vells prejuís, sinó també per a formar futurs ciutadans crítics i conscients dels desafiaments que ens plantegen els avanços digitals.
El panell també va abordar la problemàtica de l’assetjament sexual, a la qual la IA pot contribuir si se’n fa un mal ús. Com hem vist últimament en diferents notícies, joves han generat vídeos amb contingut sexual sense consentiment a partir d’una sola imatge; és un exemple clar de com la tecnologia pot utilitzar-se per a vulnerar drets fonamentals. Ací es fa evident el paper del feminisme com a motor de canvi per a impulsar una IA ètica i orientada cap a la millora social. En l’àmbit educatiu, esta problemàtica convida a reforçar l’ensenyança en actuacions que, en estar basades en evidències científiques, sí que puguen enfrontar de manera crítica els dilemes ètics que planteja esta nova era digital.
El Dr. Albert Sabater Coll va presentar un manifest titulat “Feminisme, pacifisme i intel·ligència artificial”, al qual qualsevol ciutadà pot adherir-se, amb la intenció d’orientar el desenrotllament de la IA cap al progrés social. Entre les seues propostes destaquen la necessitat de garantir que les perspectives feministes interseccionals influïsquen en el disseny i desenrotllament d’estes tecnologies, promoure el pacifisme i establir mecanismes de transparència i responsabilitat en el seu ús. En este context, el sector educatiu podria jugar un rol fonamental si fomenta espais de debat i participació que connecten estes tecnologies emergents amb els valors d’igualtat, pau i sostenibilitat.
En la seua intervenció, el Dr. Ramón Flecha va sostindre que és possible transformar la IA perquè impulse tant el feminisme com les noves masculinitats alternatives (NAM). Malgrat els avanços en models generatius com les diferents versions de ChatGPT, encara s’evidencien errors que requerixen filtres de validació científica per a aconseguir resultats fiables.
Flecha va assenyalar que la solució passa per dos eixos fonamentals: les mesures que han d’implementar els governs i les accions que pot emprendre la ciutadania. Les persones podem fer molt per a revertir la situació, i ja s’estan aconseguint avanços significatius en este sentit. És imprescindible entrenar la IA amb dades basades en evidències científiques, de manera que s’asseguren respostes lliures de biaixos i fonamentades en la ciència.
En definitiva, este panell del CICFEM va convidar a replantejar la relació entre intel·ligència artificial i societat, destacant el rol primordial de l’educació com a fonament per a impulsar un canvi que no sols mitigue els riscos d’una IA discriminatòria, sinó que també enfortisca el feminisme, les noves masculinitats i la pau en el món.
[Imatge: Freepik]
Professora en educació secundària