Inicia un any més el VII Congrés Internacional de Ciència, Feminisme i Masculinitats, un congrés que s’ha consolidat per la diversitat de disciplines científiques que il·luminen el camí cap a la millora social i la construcció de contextos més igualitaris.
Vam iniciar el matí amb quatre franges de comunicacions i simposis. El que fa especial este congrés és la qualitat científica de la diversitat de contribucions, que permet arreplegar una mirada multidisciplinària i mantindre diàlegs transformadors que ens permeten avançar cap a un feminisme més plural, democràtic i lliure, al mateix temps que es busca reduir el biaix de gènere en la investigació i combatre la violència en totes les seues formes.
El congrés no es deté. Durant el temps de menjar, gaudim de quatre seminaris brown bag simultanis, espais on vam dialogar sobre articles científics en un ambient més distés. S’han abordat temes tan diversos com:
- les actuacions que utilitzen dones en exili per a fomentar la pau quotidiana en els seus entorns immediats de Kenya i Alemanya;
- els impactes positius en la salut de les supervivents de violència de gènere després de participar en la Ruta #MeToo, que va recórrer 13 universitats espanyoles;
- la investigació sobre la complexa interacció entre hormones, plasticitat cerebral i comportament durant la transició a la maternitat; i
- l’anàlisi de l’enquadrament mediàtic respecte a la violència sexual patida en parella a través d’una revisió sistemàtica.
La vesprada va començar amb una taula inaugural presidida per Garazi López de Aguileta, qui va destacar que les faules pseudocientífiques perjudiquen les víctimes. Va fer èmfasi en el compromís de protegir-les sempre. Amb un posicionament clar per a defendre a les víctimes malgrat els atacs que es reben, va afirmar:
«Estes paraules representen un contracte amb totes les dones i amb les noves masculinitats.»
Després d’estes paraules, es va donar pas a Silvia Rueda Pascual, vocal assessora en el gabinet de la ministra de Ciència i Innovació i directora de la Unitat de Dones i Ciència en el Ministeri de Ciència i Innovació, qui va destacar que «més enllà dels números, és important conéixer i posar en comú les vivències de totes les persones.» Va subratllar la necessitat d’incloure les noves masculinitats alternatives (NAM) en la lluita per la igualtat.
A continuació, Elena Mut Montalva, primera dona degana de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València, va destacar CICFEM com una oportunitat magnífica per al debat i la creació d’aliances des de la diversitat de disciplines, enfrontant el negacionisme de la violència de gènere amb una mirada global i inclusiva.
Elena Cantarino, degana de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de la Universitat de València, va remarcar la importància d’unir ciència i filosofia per a abordar desafiaments com les catàstrofes ambientals des d’una perspectiva ecofeminista, subratllant el valor d’este congrés.
Per part seua, Sylvia Martínez Gallego, vicerectora d’Igualtat, Diversitat i Polítiques Inclusives de la Universitat de València, va emfatitzar la importància d’impulsar la presència de dones i xiquetes en la ciència i el paper clau de l’educació, recordant que encara estem lluny d’una participació igualitària.
Després d’un panell revelador sobre feminisme, igualtat i intel·ligència artificial, que sens dubte mereix un article a part, vam culminar el dia amb la conferència inaugural “How the Arts Promote Identity Development”, amb la Dra. Erica Rosenfeld Halverson, professora i Gibb Faculty Fellow de Currículum & Instruction en la Universitat de Wisconsin-Madison. El seu treball se centra en com les persones aprenen en i a través de les arts, amb èmfasis en les arts escèniques com a oportunitats transformadores per a l’aprenentatge de la lectoescriptura i el desenrotllament de la identitat.
Hui se celebra el 50 aniversari del Dia Internacional de la Dona, i una meravellosa opció per a celebrar-lo serà continuar gaudint d’este congrés.
