En este article explicarem el nové dels 10 principis perquè les famílies puguen ajudar les seues xiquetes o xiquets a aprendre i tindre èxit a l’escola de la American Psychological Association (APA)
Principi 9: Els xiquets i adolescents poden aprendre a regular les seues emocions i actitud en situacions complexes.
Quan són bebés, les xiquetes i xiquets precisen de l’ajuda de les persones adultes per a regular els seus comportaments i emocions. Quan un bebé plora no necessita calmar-se a si mateix perquè la persona adulta l’agafarà en braços i atendrà les seues necessitats fins que es calme. No obstant això, conforme creix necessitarà aprendre habilitats per a regular-se i, progressivament, anirà necessitant cada vegada menys ajuda dels adults per a controlar les seues pròpies emocions i comportaments. Eixa autoregulació es definix com l’habilitat de controlar els pensaments i emocions de manera efectiva, i això contribuïx al benestar de la persona i a afrontar reptes diaris com l’estrés.
L’autoregulació inclou la capacitat de concentrar-se i mantindre l’atenció en tasques, activitats, organitzar les seues idees, controlar el comportament, planejar i estructurar les seues metes i propòsits tant a curt com llarg termini, controlar la forma en què expressem els sentiments i emocions de cara a possibles dificultats i enfrontar les expectatives de cada situació i cada context a diari.
Totes estes habilitats poden ser ensenyades a través d’instrucció, mitjançant exemple i suport tant en el centre educatiu com en la llar.
Què pot fer la família?
La família pot ajudar la infància a autoregular-se amb l’exemple, suport i fent-los sentir respectats, valorats i valorades. Algunes estratègies específiques poden ser:
- presentar les tasques i el que esperem del xiquet o xiqueta de forma molt clara; que veja clar el que esperem d’ell o ella;
- mostrar-li al xiquet com es veuria el resultat final del que li demanem que faça. Dona-li instruccions, pas a pas, del que ha de fer i intenta que ho visualitze. Per exemple, si volem que ordene l’habitació, podem ensenyar-li una foto de l’habitació ordenada, o ordenar-la amb ell eixe dia i que puga vore com queda per a fer-ho la pròxima vegada igual;
- animar-li a practicar l’autoregulació abans que sorgisca una experiència complicada. Anticipar-nos a les circumstàncies. Durant l’experiència, reforça-li com de bé ho està fent. En xiquets de més edat, podem preguntar-los com s’han vist ells mateixos en la situació;
- ajudar-los a identificar i avaluar les conseqüències a llarg i curt termini de les seues decisions, la qual cosa l’ajudarà a relacionar la seua immediata decisió i comportament amb els futurs resultats i conseqüències;
- usar reforços positius, paraules d’alé i suport que animen a practicar i millorar les seues habilitats d’autoregulació;
- parlar dels sentiments, preguntar-los per què senten el que senten. Per exemple, en llegir un llibre, parlar dels sentiments dels personatges. En este punt, recordem les possibilitats de la lectura dialògica i les seues conseqüents preguntes reflexives sobre el text. Alhora que potencia l’aprenentatge acadèmic, enaltix i trau a la llum els millors sentiments;
- ser exemple i model de sentiments apropiats, així com expressió d’emocions i reaccions, especialment en situacions complicades. Per exemple, si estem enfront del xiquet intentant obrir una botella i ens estem desesperant en l’intent, expressar el nostre sentiment i mostrar una correcta manera de bregar amb això. Per exemple, podem dir “m’estic frustrant al no poder obrir-la, així que respiraré un poc, ho deixaré un minut o dos i ho tornaré a intentar”;
- ensenyar al menor a manejar les seues emocions, animant-li a usar respiració profunda, prendre’s un descans, parar i pensar abans d’actuar, etc. Quan s’haja calmat, podeu parlar del que ha ocorregut i de com millorar eixes respostes en situacions similars en el futur. Podeu posar exemples i fer “role plays” simulant situacions per a practicar;
- ajudar el xiquet o xiqueta a entendre els sentiments de les altres persones i mostrar empatia. Per exemple, en visualitzar dibuixos o vídeos, aneu parant de tant en tant per a dialogar i preguntar-li què creu que estan pensant o sentint els personatges i què faria ell en la seua situació;
- demanar als xiquets i les xiquetes de més edat i als adolescents que establisquen metes d’autoregulació en situacions complicades o de reptes i parlar amb ells i elles perquè avaluen els seus progressos d’autoregulació.
[Pots llegir ací els anteriors articles de la sèrie]
[Imatge: Freepik]
Mestre d'educació primària i especialista d'anglés