La RAE definix expectativa com a “esperança de realitzar o aconseguir alguna cosa” i proposa com a sinònims les paraules esperança, confiança i il·lusió. Tres paraules que, quan les llegim, ens espenten a seguir endavant i a pensar de manera positiva. En este cas, a somiar en l’esperança de la millora educativa per a totes les persones mitjançant l’educació.
Un dels efectes més coneguts en l’àmbit de la psicologia social és el de l’efecte Pigmalió. Fruit de la investigació realitzada per Rosenthal i Jacobson en 1968, es va evidenciar l’impacte, positiu o negatiu, de les expectatives docents sobre l’alumnat, la qual cosa va iniciar un nou camp d’investigació.
Cinquanta anys més tard, en l’article “Pigmalion at 50: harnessing its power and application in schooling”, la professora Rhona S. Weinstein avalua els descobriments sobre les expectatives en estos anys i tracta de respondre a la pregunta de si hem fet un bon ús d’este efecte per a promoure una educació més equitativa i eficaç per a tot l’alumnat.
Esta revisió proposa crear consciència, canviar les creences, formar i capacitar al professorat per a traure el màxim partit a este efecte. Deixant clar que transmetem les expectatives amb tots els nostres actes comunicatius i entenent que no és un procés que es duga a terme solament a les escoles o universitats, l’autora comenta que els resultats educatius de totes les persones depenen també de les expectatives que tenen la família, l’entorn i els poders legislatius.
«Les aules, escoles i universitats tenen el poder de ser entorns d’accés que definixen, donen forma i certifiquen la capacitat intel·lectual amb el poder d’augmentar o disminuir el talent.»
Una de les reflexions més importants d’este estudi és que «l‘efecte Pigmalió ha sigut en gran mesura subestimat i infrautilitzat». I ressalta la necessitat d’acompanyar el discurs de les altes expectatives amb recursos formatius eficaços i de fer costat a les i els docents per a mantindre i posar en pràctica este tipus d’expectatives amb una base científica sòlida que assegure l’èxit per a tot l’alumnat. Recursos formatius com els seminaris de formació dialògica del professorat, on unim la ciència que sí que millora la vida de les persones amb el suport que ens brindem en les nostres accions mitjançant els diàlegs igualitaris i la solidaritat.
Finalment, l’article apunta a un futur esperançador per a les investigacions sobre les expectatives educatives. L’autora remarca la necessitat de l’impacte social en les futures investigacions i expressa la necessitat de crear ciència conjuntament amb els agents implicats per a així aprofundir en les condicions en les quals l’efecte Pigmalió és més potent i orientar la seua aplicació cap a la pràctica.
La societat reclama cada dia un major ús de la ciència a l’escola. Reclama solucions efectives per a promoure un major rendiment acadèmic i social de tot l’alumnat i això passa per «la capacitació del professorat perquè utilitzen pràctiques d’altes expectatives, l’enfortiment dels estudiants per a superar les baixes expectatives i la promoció d’influències positives dels pares i mares i de les persones adultes importants».
