L’amor romàntic ha sigut una revolució que ha donat a les persones que estimen l’oportunitat d’escollir lliurement amb qui i com fer-ho.

Quan no ha existit llibertat per a triar amb qui entaular una relació, com passava sota el dret de cuixa, que concedia als senyors feudals el dret a tenir trobades sexuals amb les dones dels seus serfs o com passa en matrimonis concertats, aleshores no hi ha cabuda per a l’elecció i per tant tampoc per a triar relacions no violentes.

L’amor romàntic ha obert les portes a la llibertat d’escollir amb quina persona (i de quin tipus) basar una relació i, per tant, a la llibertat d’escollir relacions no violentes amb persones que ens atrauen.

Quan es parla de l’amor romàntic, de vegades, se’n fa referència des d’una imatge molt desdibuixada i llunyana de la realitat en què les persones pateixen diferents tipus de violència i es veuen condemnades a acceptar relacions encadenants, gens saludables i sense cap atractiu. Juntament amb esta idea d’amor romàntic, es venen una sèrie de “mites”, que en realitat són enganys, per a justificar que és l’amor el que està darrere d’estes relacions tan nefastes i, amb això, el missatge que, si triem estimar i tenir una relació estable amb la persona o persones que volem, aleshores estarem caient als paranys de l’amor romàntic i condemnant-nos a patir relacions amb violència, sense llibertat i sense atractiu. Se’ns ven així que qui escull tindre una relació basada en l’amor està renunciant a la llibertat, a divertir-se, a viure sense preocupacions i a sentir felicitat. Però estes idees no són res més que el resultat d’un discurs coercitiu que ens porta a relacionar atractiu amb relacions en què no hi ha amor i en què no ens parem a triar l’altra persona ni a assegurar-nos que no és una persona violenta. I és, precisament en este tipus de relacions, en què hi ha més violència.

La investigació internacional ja ha demostrat que no és el tipus de relació, sinó la persona amb qui triem tindre-la, allò que determina que esta siga violenta o no.

Les persones que han triat estimar en una relació estable han fomentat juntes valors que han transformat les seues vides i les han millorat. L’amor consisteix en això. Les evidències científiques també han mostrat que és, de fet, l’amor, un factor protector importantíssim contra la violència. Així, l’estudi longitudinal més llarg que ha realitzat la Universitat de Harvard, una de les més brillants del món, ha evidenciat, després de huitanta anys de recerca, que és tant l’amor com l’amistat allò que ens fa viure més temps i de millor qualitat. Este estudi important mostra que l’amor millora la felicitat, el benestar i fins i tot la salut dels qui estimen.

Les relacions d’amor romàntic són relacions que promouen aspectes positius per a la nostra salut i les nostres vides. És un engany que hi haja violència en les relacions romàntiques estables, perquè entre persones que s’estimen no hi ha violència. De fet, és entre persones que no s’estimen on s’observa més menyspreu i actituds violentes. No es fan comentaris despectius sobre una persona a qui s’estima i amb qui es té una relació romàntica. Tampoc no s’actua de manera violenta cap a la persona que s’estima i amb qui es té una relació romàntica. És en relacions faltes d’amor on patim i podem resultar greument perjudicades.

El discurs que defensa que l’amor mata no només no està fonamentat en cap evidència, sinó que ens priva de l’oportunitat de viure amb més qualitat, de compartir experiències que ens aporten felicitat i benestar, de crear relacions sanes i lliures de violència i, a més, ens llança a un buit on les probabilitats de patir les conseqüències d’una relació violenta són tan altes com l’atzar.

Per tant, sabent que els qui han decidit viure lliurement una relació d’amor tenen l’oportunitat de viure amb més benestar, salut i, en definitiva, de millorar les seues vides, no tindria sentit intentar boicotejar estes persones ni les seues relacions, veritat?

En espais on l’amor es tenyeix d’enganys que l’embruten tant, estimar és precisament l’acte més revolucionari i transformador que podem triar, per a nosaltres mateixes i per als altres.

image_pdfPDF
+ posts

Graduada en psicologia a la Universitat de València i investigadora predoctoral a la Universitat de Barcelona