Estos primers dies del curs moltes famílies i els seus fills i filles es preparen per a iniciar una nova i il·lusionant aventura: començar el col·le! En els centres educatius, educadores i educadors prenem importants decisions per a assegurar el benestar dels xiquets i xiquetes, acollir-los amb qualitat i propiciar que s’adapten a un nou entorn, noves persones, nous ritmes i rutines.
Afavorir que este període d’acollida o adaptació estiga lliure de faules per a oferir el benestar i la seguretat que desitgem per a l’alumnat és imprescindible. L’antídot és sempre conéixer, dialogar i portar a la pràctica allò que ens mostren les evidències científiques d’impacte social.
La ciència ja té clar que les relacions entre persones adultes i infància, les interaccions que es produïxen, així com les experiències primerenques i les exposicions ambientals, són elements essencials que influïxen en el benestar infantil. Este aspecte és clau per al disseny d’un període d’acollida i ens il·lumina el camí per a anar fent passos ferms, informats i concordes amb les evidències científiques. Sabem que per a proporcionar benestar i seguretat a la infància hem d’assegurar contextos educatius lliures de violència. Per això cal assegurar la violència zero des dels zero anys:
- No trivialitzar la violència, no és una cosa de xiquets o xiquetes, no és una cosa normal a estes edats ni acceptable, sinó que hem de deixar clar que no tolerarem cap mena de violència i estarem atents per a frenar-la.
- No justificar la violència. Tenim dos camins, la violència o el diàleg, i eixa elecció és present des de les primeres edats. No hem de donar missatges confusos com «t’ha agredit perquè està cansat… troba a faltar la seua família… no sap parlar… vol jugar amb tu… és xicoteta…» etc. Hem de tindre en compte que els xiquets i xiquetes van conformant el seu imaginari sobre quines actituds són permeses i quines no, així com a quines persones se’ls permet. Si justifiquem agressions poden assumir que és normal que algú els agredisca si esta persona està enfadada, cansada, vol jugar, és xicoteta… o fins i tot que s’ho mereixen.
- Fer costat a les persones valentes que trenquen el silenci. La valentia de qui ens informa d’un acte violent, siga la víctima o un testimoni, és molt valuosa. El professorat no tenim ulls per tot arreu i moltes vegades sabem que les agressions no ocorren davant dels adults sinó quan no som presents. Donar molt de valor i importància a estes persones valentes davant els altres, amb frases com «si no haguera sigut per tu… eres molt valent… X ha sigut supervalent, ha vingut ràpidament a avisar per a salvar a Y…», i reaccionar contundentment davant el que ens conten, posant fre i protegint a la víctima i a qui la protegix, ajudarà al fet que hi haja moltes persones vetlant perquè tinguem un lloc segur per a aprendre i conviure.
- Afavorir l’amistat i les relacions boniques entre l’alumnat. He llegit una frase en el llibre La buena vida: «No podem fer vells amics». En estes primeres edats podem generar les nostres futures velles amistats, que potser ens salvaran la vida una i mil vegades durant la nostra existència. Ensenyar que amics i amigues són els qui sempre ens tracten bé, ens fan millors persones, ens ajuden, ens ensenyen… i que estes qualitats ens faran també millors amics i amigues, és anar “acostumant” a les xiquetes i xiquets al fet que els agrade que els tracten bé per tal que en la seua vida sempre busquen i trien això i no vulguen una altra cosa.
Tots estos aspectes són essencials per a dissenyar un període d’acollida on els xiquets i xiquetes se senten segurs. La Comissió Europea va publicar l’informe Aconseguint el benestar de totes i tots els estudiants: contextos educatius lliures de violència, que aclarix els programes i accions de les quals hi ha evidències científiques disponibles que demostren que aconseguixen superar eixa violència i generar entorns en els quals els xiquets i les xiquetes poden tindre eixe benestar i seguretat que educadores i educadors busquem per a organitzar els nostres períodes d’adaptació. Conéixer i dialogar a través de la formació dialògica del professorat sobre com implementar estos programes (com el club de valents i valentes violència zero i el model dialògic de prevenció i resolució de conflictes) a les nostres aules i centres és una forma profundament transformadora de dissenyar períodes d’acolliment que responguen a allò que ens preocupa a educadores, educadors i famílies: que els nostres xiquets i xiquetes estiguen segurs, aprenguen i siguen lliures en un entorn que vetla pel seu benestar.
Que una xiqueta o xiquet arribe a una aula per primera vegada i tinga la certesa que les persones adultes seran “amarradors segurs” que no toleraran cap mena de violència, que sempre es posicionaran amb les víctimes i que la bondat i la valentia són dos qualitats que desperten la seua admiració, passió i desig… Eixa certesa serà la millor benvinguda. Que una família que porta per primera vegada al seu fill o filla a l’aula siga informada que es duen a terme actuacions educatives d’èxit que realment estan reportant evidències de millora en l’educació dels xiquets i xiquetes serà la millor manera de tranquil·litzar les seues incerteses.
[Imatge: Pixabay]
Mestra d'educació infantil i primària. Màster en necessitats educatives i atenció primerenca