El paper fonamental de les relacions i l’entorn
En l’actualitat, som cada vegada més conscients que les relacions entre persones adultes i infància, les interaccions que es produïxen, així com les experiències primerenques i les exposicions ambientals, són elements essencials que influïxen en el benestar infantil. Este coneixement dirigit a millorar l’aprenentatge primerenc, la nutrició i la salut infantil hauria de donar forma a les polítiques i programes de tot el món i així preparar millor a tots els xiquets i xiquetes per a l’èxit escolar i per a una vida millor.
La ciència és molt clara en este sentit: les condicions i entorns en els quals es desenvolupa la infància afecten no sols la seua salut al llarg de la vida, sinó també als seus assoliments educatius. L’article “Health and Learning Are Deeply Interconnected in the Body: An Action Guide for Policymakers”, del centre de desenvolupament infantil de Harvard, ens oferix tres missatges que resulta essencial entendre a l’hora de dur a terme polítiques que milloren la vida dels xiquets i xiquetes.
- Una de les claus és entendre la interconnexió de tots els sistemes del cos, els quals s’adapten a l’entorn. Les experiències i condicions durant l’embaràs i els primers anys de vida tenen un impacte durador en la salut i el desenvolupament de la infància. Això implica la necessitat de donar suport a les famílies i fomentar les relacions afectives basades en l’amor i la responsabilitat i així establir les bases per al desenvolupament emocional futur, la preparació per a l’escola i l’aprenentatge, i que això conduïsca els xiquets i xiquetes cap a una vida d’excel·lent salut física i mental.
- Una altra de les claus està a entendre que l’estrés excessiu o l’exposició a diferents tipus de tòxics durant l’embaràs poden afectar els sistemes biològics, augmentant el risc de malalties cròniques en l’edat adulta si parlem de salut, o a problemes d’aprenentatge que no permeten l’èxit educatiu, si parlem d’educació.
- En tercer lloc, també se cita la inflamació, com a resposta a l’estrés. Esta pot tindre efectes perjudicials a llarg termini en el benestar físic i mental de la infància exposada a entorns adversos. Reduir l’estrés continu, provinent de la pobresa, el racisme o la inseguretat alimentària, pot millorar la vida de moltes persones i disminuir la necessitat de tractaments costosos per a diverses afeccions de salut.
Per a abordar estos desafiaments, des d’una perspectiva educativa, es proposen tres principis basats en la ciència: fomentar relacions de qualitat, reduir fonts d’estrés i fomentar habilitats essencials que permeten a les persones adultes establir i aconseguir metes, gestionar emocions i establir rutines familiars saludables. Estes accions no sols beneficien el desenvolupament integral de la infància, sinó que també influïxen positivament en el seu rendiment acadèmic i la seua capacitat per a aprendre. Oferir-los entorns dialògics plens d’interaccions de qualitat i un entorn amorós i segur, des de la primera infància, afavorirà l’èxit educatiu i la salut física i mental.
És fonamental enfortir les xarxes comunitàries de servicis, l’atenció primària de salut i els programes d’atenció precoç per a les famílies, adaptats a les característiques culturals i lingüístiques locals. A més, es necessita un enfocament global per a abordar desigualtats estructurals que dificulten l’accés a l’educació de qualitat, atenció mèdica, habitatge i ocupació.
En resum, la ciència ens proporciona un marc clar per a millorar el benestar infantil i, per tant, la salut i l’aprenentatge al llarg de la vida. És crucial que les polítiques i programes públics es basen en evidències d’impacte social, com són estes, per a construir un futur més saludable i prometedor per a les pròximes generacions.
[Imatge: Freepik]
Professora en educació secundària