En moltes llars, la televisió es convertix en un acompanyant constant, sovint encesa com a fons sonor mentres les famílies realitzen les seues activitats diàries. No obstant això, un estudi llança llum sobre els efectes adversos que esta pràctica pot tindre en les xiquetes i els xiquets més menuts.
Investigacions com Television and Very Young Children, dutes a terme per Anderson i Penmpek (2005), suggerixen que l’anomenada “televisió de fons” pot ser particularment perjudicial per als xiquets i xiquetes en etapes primerenques de desenvolupament. Este fenomen ocorre quan els xiquets i les xiquetes es troben en habitacions on la televisió està encesa, exposant-los involuntàriament a contingut dissenyat per a persones adultes. Durant estos moments, encara que els pares estan presents, la seua interacció directa amb els xiquets disminuïx notablement, segons ho evidencia l’estudi Family experiences and television viewing as predictors of children’s imagination, restlessness, and aggression. Els investigadors Singer and Singer, els qui van realitzar un experiment amb les famílies i els seus menors d’edat en el seu laboratori, van observar com la presència de la televisió va afectar el comportament infantil durant el joc. Durant una sessió d’una hora, els investigadors van reproduir programació per a persones adultes durant 30 minuts, mentres que en l’altra mitat del temps la televisió va romandre apagada. Els resultats van ser reveladors: quan la televisió estava encesa, els xiquets i les xiquetes van mostrar períodes de joc més curts, menys complexos i amb una atenció menys concentrada, en comparació amb els moments en què la televisió no era present.
A més, estudis posteriors realitzats per Kirkorian y colegas (2008) van reforçar estes troballes en observar que la interacció dels pares amb els seus fills i filles va disminuir significativament quan la televisió estava encesa en segon pla. Esta falta d’interacció directa pot tindre conseqüències negatives a llarg termini en el desenvolupament social i cognitiu dels xiquets, afectant la seua capacitat d’aprenentatge i la seua habilitat per a mantindre la concentració en activitats importants per al seu creixement.
Les persones expertes advertixen que la televisió de fons actua com una distracció constant, desviant l’atenció dels xiquets i les xiquetes cap a estímuls auditius i visuals que no són apropiats per a la seua edat. Este tipus d’exposició primerenca pot interferir amb el desenvolupament d’habilitats socials i cognitives fonamentals, obstaculitzant la seua capacitat per a participar activament en jocs i activitats educatives.
En conclusió, encara que la televisió pot ser una ferramenta d’entreteniment i aprenentatge en la llar, el seu ús indiscriminat com a fons sonor podria tindre repercussions significatives en el desenvolupament dels i les més xicotetes.
[Este article es va publicar per primera vegada en DF Diario Feminista l’11 de juliol de 2024]
Investigadora Maria Zambrano i professora en la Facultat de Ciències de la Comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona