Recentment, una jove feminista ha publicat en El Diario Feminista un excel·lent article sobre l’òpera de Rossini: “La Ventafocs. El triomf de la bondat”. Soc una altra d’eixes joves feministes que van patir en el nostre sistema educatiu la substitució de meravellosos relats d’amor i pau com eixe per altres dedicats a exaltar diversos tipus de violència. Vull contribuir perquè a les xiquetes que vinguen per darrere no els ocórrega el mateix. Per eixa raó, faig una xicoteta contribució amb este article assenyalant algunes de les orientacions amb les quals este relat genera meravellosos sentiments i valors d’igualtat, amistat i amor:

  1. Aclarir els errors i mentides que es diuen sobre el relat, com que va ser creat per Perrault (per a mantindre el prejuí de la seua creació pel patriarcat occidental), quan en realitat és un conte que ve de molt diferents tradicions culturals de la Xina o d’Egipte. Tampoc podem dir que els contes de fades van ser creats per homes quan la seua primera creadora va ser una dona.
  2. Ressaltar el caràcter meravellós, revolucionari i feminista d’un relat en el qual triomfa la bondat i aclarix la seua unió amb la bellesa, l’amor i la felicitat, tal com ja les havia vinculades Safo per sempre com a característiques intrínseques del feminisme. L’adolescència occidental hui està assetjada per un discurs coercitiu perquè menyspree el que és bo i se sotmeta a allò dolent; es necessiten més que mai relats que estimulen i fan somiar just amb el contrari. No hi ha prevenció de la violència de gènere sense eixos relats o, encara pitjor, deformant-los.
  3. Revelar que la interpretació d’este conte com un mite de l’ascens social d’una xica pobra per un príncep és molt reduccionista i esbiaixada. La mateixa òpera de Rossini presenta una ventafocs que rebutja casar-se amb qui creu que és el príncep i té un intens enamorament mutu amb qui creu que és el criat. El reduccionisme de veure este relat d’amor revolucionari com un mite d’ascens social és tan maldestre com veure a una xica com un conjunt de cèl·lules.

[Imatges: Unsplash / Flickr]
+ posts

Cofundadora de MeToo Schools. Professora universitària i titulada de Conservatori Superior en música.