El que diu l’evidència

A les escoles, sovint, ens arriben informes amb recomanacions educatives per a l’alumnat que presenta diagnòstic en TDAH per part d’especialistes clínics o metges. En molts d’ells ens aconsellen realitzar adaptacions educatives com ara reduir els enunciats perquè siguen més comprensibles, oferir un temps addicional en els exàmens i/o realitzar-los en una habitació aïllada. No obstant això, aquestes pràctiques no estan recolzades per l’evidència científica.

El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) és una alteració del neurodesenvolupament que afecta, majoritàriament, a xiquets i xiquetes a partir de 6 anys i que pot prevaldre fins a l’edat adulta. Encara que la simptomatologia és diferent per a cada persona, aquest trastorn es caracteritza per dificultats en l’atenció, hiperactivitat i impulsivitat que interfereixen significativament amb el funcionament diari i el rendiment acadèmic o laboral.

Aquest article revisa sistemàticament la literatura d’investigació sobre adaptacions educatives per a xiquets, xiquetes i adolescents amb TDAH. A nivell general, conclou que la majoria d’aquestes adaptacions no mostren evidència de beneficis específics per als estudiants amb TDAH, i moltes d’elles tenen pocs o cap estudi científic que les recolze. Això pot ser contraproduent si només es duen a terme aquest tipus d’adaptacions i no altres actuacions educatives basades en evidències. A més, mostra com tant alumnat com professorat no estan satisfets amb aquestes adaptacions.

Les investigacions que sí han mostrat evidència en el rendiment educatiu en alumnat amb TDAH se centren en la millora d’habilitats organitzacionals, actuacions focalitzades a la convivència escolar i millora de la conducta davant la comorbiditat amb el trastorn de conducta, així com un major reforç en les habilitats de lectura i escriptura en entorns interactius d’aprenentatge.

És molt important no donar per vàlides totes les creences encara que estiguen molt instaurades o provinguen d’altres especialistes que creiem que tenen major reconeixement. Jo mateixa, com a orientadora educativa, m’he vist en la situació d’oferir aquest tipus de recomanacions en el passat, creient que era el millor per a l’alumnat. No obstant això, des que aposte per una educació basada en evidències em qüestione totes les meues creences i investigue. Aquesta era una d’elles. La plataforma Adhyayana pot ajudar-te també a tu a identificar mites i evidències educatives.

[Imatge: Freepik]

By Mireia Barrachina

Orientadora educativa en la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana. Professora associada al Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació de la Universitat de València