Ahir de matí vaig llegir a la premsa un article on aparentment ens donaven les claus per a triar bé el centre educatiu per als nostres fills i filles. A mesura que el llegia, m’impactava tant allò que no es deia com algunes coses que sí. No deia res sobre el dret a màxims aprenentatges per a tothom; ans al contrari, recomanaven triar entre centres que busquen l’excel·lència acadèmica o centres que prioritzen la felicitat de l’alumnat.
Sabem que per al benestar emocional dels xiquets i xiquetes és fonamental assegurar els millors aprenentatges i resultats possibles; que no aconseguir-ho contribueix a perpetuar les desigualtats, ja que les xiques i els xics de famílies amb més dificultats solen ser els que es queden enrere, veient reduïdes les seues oportunitats a l’àmbit educatiu, social i, més tard, laboral. Com es fomenta la felicitat de l’alumnat sense ocupar-se que vaja bé als estudis?
I, alhora, com aconseguirem millorar els resultats en aprenentatges si no cuidem al màxim el benestar i la convivència de l’alumnat? Sabem que una cosa i l’altra no poden anar separades i que hem d’assegurar totes dues alhora, en el dia a dia, en cada activitat que fem als centres.
Vaig arribar a classe pensant en aquestes coses, preguntant-me si hi haurà un munt de persones llegint aquell article i acceptant que les coses són així perquè algú ho diu, i per què encara és freqüent trobar a la premsa informació que va contra tota evidència científica. I vaig pensar: “segur que els xics i xiques de cinqué de primària tampoc no entendrien el que es diu en aquest article”. Així que ho vaig projectar a la pantalla i ho vam llegir. No em va sorprendre que, just en arribar a aquest punt, el de “si vols bons resultats, no tries un centre que prioritza la felicitat”, posaren cares de confusió i començaren a alçar la mà per a demanar torn:
Per a ser feliç a l’escola, t’ho has de passar bé, però també estudiar.
Pots tenir amics que t’ajuden a estudiar: així estudies i eres feliç. Així, si un amic sap més de matemàtiques i l’altre de llengua, doncs així s’ajuden. Aprenen i són feliços.
A moltes escoles els xiquets aprenen gràcies als jocs i es diverteixen alhora. Pots fer algun joc perquè els xiquets aprenguen amb allò que els agrada.
Pots ser feliç estudiant molt. Pots escriure un llibre sobre coses que hages aprés, o una autobiografia, o conéixer gent amb les teues mateixes aficions…
Escoltant el meu alumnat, sé que hi ha moltíssims xiquets i xiquetes que veuen la seua educació de la mateixa manera, que no poden separar l’aprenentatge del benestar emocional, i que ho viuen així cada dia. Ara espere que també hi haja moltíssimes famílies que llegisquen aquest i altres exemples de com de vegades ens arriben consells sense fonament, i dels passos que cada dia molts centres educatius estan fent per a donar al seu alumnat els millors aprenentatges, procurant alhora el millor per a la seua felicitat.
[Imatges: Pixabay]