En educació parlem molt de garantir l’èxit de tot l’alumnat. És una aspiració imprescindible, sobretot quan pensem en els xiquets i les xiquetes que troben majors barreres per a aprendre, participar o conviure. Però a què estem dient èxit? I què ocorre quan, en la nostra obstinació per garantir-lo, acabem caient a tractar d’evitar-los la dificultat?
A vegades em sembla que hem desenrotllat una espècie d’al·lèrgia social a la frustració infantil. Amb la millor de les intencions, intentem que res els coste massa, que no s’equivoquen, que no s’enfronten a una tasca difícil o a una situació que exigix perseverança. Esta tendència pot accentuar-se quan es tracta d’alumnat amb necessitats educatives especials o amb greus dificultats de conducta. Precisament en estos casos convé preguntar-nos si, en protegir-los de tot esforç, estem ampliant les seues oportunitats o reduint-les.
La investigació educativa ens recorda el paper de la pràctica, la memòria i l’esforç cognitiu en la consolidació dels aprenentatges. També que la motivació no sempre apareix abans de començar: pot créixer quan descobrim que som capaços de fer alguna cosa que ahir no podíem. Però, d’altra banda, l’esforç, per si sol, tampoc garantix aprendre: necessita bones propostes, interaccions de qualitat, temps i suports adequats.
Potser la pregunta més important no és únicament com assegurar que tots els xiquets i xiquetes tinguen experiències d’èxit, sinó quines experiències són les que constituïxen verdaders èxits educatius i com contribuïxen a donar sentit a l’aprenentatge des de la mirada de la infància. Una activitat acabada amb ajuda, una felicitació o un moment de benestar poden ser valuosos. No obstant això, no sempre signifiquen que el xiquet haja aprés una cosa nova. Tampoc tot èxit exigix un gran esforç. Per això, quan parlem d’èxit educatiu, hem de mirar quines capacitats, coneixements i possibilitats s’han ampliat realment.
Quan adquirix sentit per al nostre alumnat alçar-se cada matí i anar a escola? Què fa que vulga tornar, fins i tot quan hi ha coses que li costen? L’escola comença a tindre sentit quan troba amistats, seguretat, reconeixement i un lloc al qual pertànyer; quan la seua veu compta i les relacions que establix estan inspirades en els millors sentiments, com la solidaritat i la valentia; i quan, a més, descobrix que allí pot aprendre, comprendre millor el món i aconseguir coses que abans semblaven fora del seu abast.
Per a una xiqueta o un xiquet, crear sentit no consistix a acumular xicotets èxits desconnectats de l’aprenentatge. Consistix també a experimentar que el que fa a l’escola té valor per a la seua vida: que llegir li permet accedir a noves històries, que resoldre un problema l’ajuda a comprendre, que dialogar li permet construir relacions i que, amb els suports necessaris, pot afrontar reptes que abans no sabia com abordar. L’aprenentatge no competix amb el benestar ni amb el sentiment de pertinença: pot enfortir-los.
Esta mirada és especialment important per als qui més dificultats troben. Un xiquet que necessita més temps per a llegir, que encara no aconseguix resoldre un problema o que està aprenent a regular la seua conducta té dret a rebre ajuda, a equivocar-se sense humiliació i a sentir-se segur. Però també té dret al fet que no renunciem a ensenyar-li, al fet que sostinguem expectatives ambicioses i ajustades, i al fet que celebrem avanços reals, encara que siguen xicotets.
Això no s’aconseguix eliminant tots els reptes, sinó assegurant els suports necessaris per a afrontar-los: bones propostes, temps, interaccions de qualitat, acompanyament emocional i altes expectatives sostingudes en el temps. Educar des de l’esperança no consistix únicament a procurar experiències d’èxit, sinó a generar oportunitats reals d’aprenentatge que permeten a cada xiquet trobar sentit als seus esforços i descobrir el valor dels seus propis assoliments.
Potser una de les majors mostres de confiança i autoestima que podem oferir a un xiquet o xiqueta siga precisament esta: no evitar qualsevol dificultat, sinó assegurar-li que mai haurà d’afrontar-la tot sol.
Imatge: Magnific
Cofundadora del Grup de Dones Sherezade: Dialogant el Feminisme