En moments en què s’imposa la pressió pel silenci i la comoditat, l’educació té la responsabilitat de recuperar el valor de la veritat. No qualsevol veritat imposada, sinó aquella que naix de la justícia, la dignitat humana i el compromís amb les persones més vulnerables. Moltes persones vinculades a l’educació sabem que ensenyar no és només transmetre coneixements, sinó també formar persones que tinguen la valentia de dir el que és just, fins i tot quan això implique conseqüències difícils. Per això sabem també que es necessiten moltes persones compromeses amb este inestimable valor.
És possible que els qui hem fet tertúlies literàries dialògiques hàgem llegit i debatut Antígona, de Sòfocles. Esta obra és un símbol atemporal d’esta valentia. Ella desafia la llei del rei per a complir amb un deure moral més profund: donar sepultura al seu germà. El seu acte no és només personal, també és polític i educatiu. Antígona no s’amaga, no calla, no pacta amb la mentida. I per això és castigada. Però també per això és lliure.
No volem moltes Antígones que acaben com ella; volem educar perquè la societat reaccione de tal forma que, quan hi haja persones que –com Antígona– defenguen la justícia, no es queden soles i no s’aconseguisca danyar-les cruelment. En l’àmbit educatiu, necessitem no sols ensenyar la veritat, sinó defendre als qui la defenen. Quan l’alumnat, el professorat o les famílies alcen la veu enfront de la injustícia, no podem mirar a un altre costat. Tampoc quan altres persones ho fan. Només si protegim la veritat, i als qui la sostenen amb valentia, estarem formant ciutadans i ciutadanes capaços de construir una societat verdaderament democràtica.
Educar des de la veritat és el primer pas per a no perdre mai la llibertat.
[Imatge: Freepik]
Doctora en Educació. Durant 23 anys mestra de pedagogia terapèutica i educació primària i 8 anys directora del CEIP L'Escolaica. Professora en la Universitat de València.