Després dels passos pioners donats per Austràlia i la posterior iniciativa a França, Espanya s’ha sumat ara al pla destinat a prohibir l’accés a les xarxes socials a menors de 16 anys. En este context, el debat actual sobre la regulació del seu accés ha cobrat nou impuls. El Dia d’Internet Segura ens convida a reflexionar sobre com construir un entorn digital més segur, més inclusiu i més respectuós amb els drets de xiquets, xiquetes i adolescents.
Les iniciatives d’estos països responen a preocupacions legítimes sobre l’exposició a riscos en línia com el ciberassetjament, els continguts inapropiats, la desinformació i els possibles impactes en la salut mental. No obstant això, l’evidència científica disponible sobre l’eficàcia de les prohibicions generals dels telèfons intel·ligents o de les xarxes socials continua sent limitada. Els estudis existents no oferixen conclusions sòlides que demostren que les prohibicions, per si soles, milloren el benestar infantil o reduïsquen de manera sostenible els danys digitals. En alguns casos, s’ha observat fins i tot l’efecte contrari: un desplaçament de l’ús cap a espais menys visibles i amb menor suport.
Parlar de seguretat en línia exigix, per tant, anar més enllà d’una lògica de prohibició. Segons l’informe analític NESET (2020) sobre els efectes de l’ús de la tecnologia digital en l’empatia i la capacitat d’atenció dels xiquets i xiquetes, els efectes negatius que la tecnologia digital pot tindre estan relacionats amb continguts i usos que incorporen enfocaments antisocials i continguts violents. Estos efectes poden evitar-se mitjançant el desenrotllament de l’alfabetització mediàtica, inclosa la capacitat de pensament crític.
A més, les experiències digitals constituïxen també una font clau de socialització i de sentit de pertinença, especialment durant l’adolescència. Per a molts jóvens, les plataformes de xarxes socials són espais on construïxen la seua identitat, mantenen relacions i participen en comunitats que potser no troben en els seus entorns presencials. En el cas de la comunitat LGBTIQ+, per exemple, segons investigacions publicades en Topoi, moltes persones troben en les xarxes socials un espai on connectar amb altres que compartixen experiències vitals similars. Estes plataformes es convertixen amb freqüència en entorns per a expressar emocions, intercanviar suport i enfortir el sentit de pertinença. Ignorar esta dimensió pot fomentar l’exclusió i aprofundir les desigualtats socials i educatives.
Des d’una perspectiva de drets digitals de la infància, el desafiament consistix en equilibrar protecció, participació i autonomia progressiva. Els xiquets, xiquetes i adolescents no són només persones a protegir; són titulars de drets, inclòs el dret a ser escoltats. Una de les principals troballes d’un estudi qualitatiu sobre les experiències d’estudiants i docents en relació amb la prohibició de telèfons intel·ligents en centres educatius, realitzat pel DCU Anti-Bullying Centre, va ser que la veu de l’alumnat no s’havia inclòs en els processos de presa de decisions sobre les restriccions d’ús del telèfon a l’escola. L’alumnat va expressar explícitament el seu desig que s’escoltaren les seues perspectives, tant en relació amb esta qüestió com amb altres aspectes de la seua vida escolar. El mateix patró s’observa en els debats actuals sobre la restricció de l’accés a les xarxes socials. Amb freqüència, les decisions es prenen sobre la infància i l’adolescència, però no amb elles. Per això, incorporar les veus de xiquets, xiquetes i adolescents en el disseny de polítiques públiques i estratègies de seguretat digital —mitjançant processos significatius de cocreació— no sols és desitjable, sinó essencial per a aconseguir solucions eficaces amb impacte social. Encara estem a temps de codissenyar mesures que promoguen una internet més segura tenint en compte la veu de tots els agents implicats. Només així podrem desenrotllar iniciatives i legislacions que generen un impacte social positiu en les nostres societats.
Imatge: Freepik
Este article va ser publicat per primera vegada en Daily 27 el 10 de febrer de 2026
Investigador predoctoral FI al Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona