Una vegada més, quan adolescents o jóvens fan atacs ridiculitzant o atacant a estudiants i professorat des del seu anonimat en xarxes socials, molta gent s’escandalitza. No obstant això, quan es parla del problema sense oferir solucions, s’agreuja.
Quan es repetixen els incendis, no sols s’apaguen, sinó que també es demanen mesures que els impedisquen en el futur. Ara cal acabar amb els atacs dels curis, però a més cal aconseguir escoles que s’immunitzen davant ells.
Per això és necessari previndre des dels centres educatius i centrar-se en les actuacions que han demostrat científicament el major impacte social en la prevenció de l’assetjament, tant dins de les escoles com en espais virtuals. En este sentit, el model dialògic de prevenció i resolució de conflictes ha demostrat ser molt efectiu en la prevenció d’esta mena d’atacs. En implementar este model en una escola, no sols es prevé la violència que es dona de manera presencial a l’escola, sinó també en l’espai virtual.
El model aconseguix este objectiu activant a la comunitat en contra de qualsevol tipus d’assetjament o violència. Si els espectadors estan atents davant qualsevol tipus d’atac, ja siga presencialment o per les xarxes, i actuen des d’un primer moment, s’aconseguix que eixe atac no vaja a més.
Una de les claus del model dialògic és l’atractiu. Quan una persona de la comunitat escolar actua davant un atac que ha identificat en xarxes, es destaca la seua valentia des del llenguatge del desig, se li dota d’atractiu i li la protegix davant la violència ailladora que patix.
D’esta manera, alumnat, familiars i persones de la comunitat veuen que els qui es posicionen davant qualsevol atac guanyen prestigi, i cada vegada més persones comencen a actuar davant estos atacs. Així s’aconseguix previndre els atacs en xarxes que tant de sofriment real generen en les víctimes.
Professor d'educació primària durant 7 anys i doctorand a la Universitat Rovira i Virgili