En els debats educatius és present l’organització dels horaris escolars, per exemple, quan s’ha abordat el tipus de jornada (contínua o partida) o l’horari d’inici o finalització de les classes.
Este tipus de decisions organitzatives es poden prendre de dos formes. La primera seria basar-se en ideologies polítiques o preferències dels docents, i la segona, en aquelles evidències científiques que indiquen quins poden ser els millors horaris perquè l’alumnat rendisca al màxim.
El Projecte Kairós, amb l’objectiu de donar suport a la presa de decisions organitzatives en funció de les investigacions, proposa una aproximació diferent, integrant en un únic protocol l’estudi del cronotip, el somni, les hormones, l’activitat física, el rendiment cognitiu, el benestar psicològic, l’alimentació i l’ús del temps. Esta visió multidisciplinària pretén comprendre de manera global com l’organització del temps escolar repercutix sobre el desenvolupament integral de l’alumnat.
Per a això, el projecte reunix especialistes de diferents disciplines i utilitza una metodologia que combina mesures objectives, com l’anàlisi d’hormones en saliva, la *actigrafía o les avaluacions antropomètriques, amb qüestionaris, proves cognitives i diaris personals elaborats pel propi estudiantat. Esta triangulació de l’evidència permet obtindre una imatge molt més completa i fiable de la realitat, en relacionar indicadors biològics amb hàbits quotidians, aprenentatge i benestar.
Més enllà del seu valor científic, el Projecte Kairós destaca pel seu caràcter aplicat. La seua finalitat no és demostrar que existisca un horari perfecte per a tots els i les estudiants, sinó generar evidència que permeta dissenyar models d’organització escolar més saludables i respectuosos amb els ritmes biològics individuals. Al mateix temps, incorpora una important dimensió de ciència ciutadana, ja que l’alumnat participa activament en la recollida de dades i comprén com es desenrotlla una investigació científica, convertint-se en protagonista del procés de generació de coneixement.
En definitiva, el Projecte Kairós representa una nova manera d’entendre la relació entre educació i salut. Els seus resultats poden contribuir a fonamentar futures decisions sobre l’organització del temps escolar a partir d’evidències científiques i no únicament de criteris organitzatius. L’evidència científica suggerix que respectar els ritmes biològics pot afavorir no sols un millor aprenentatge, sinó també una major salut i benestar per a l’alumnat.
Imatge: Magnific
Llicenciada i doctora en Biologia i Màster Universitari en Investigació en Didàctiques Específiques. Actualment, professora en el Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials de la Universitat de València.
Llicenciada en Biologia i doctora en Didàctica de la Ciència. Investigadora en temes de salut i gènere. Professora Titular de la Universitat de València