Continuem amb la sèrie d’articles sobre la figura d’audició i llenguatge (AiL) a les aules d’infantil. En esta ocasió, ens centrem en la teoria de la ment (TM) en alumnat sord o amb dificultats auditives. Analitzant l’article científic Theory of Mind Development in Deaf and Hard-of-Hearing Individuals: A Systematic Review (Desenrotllament de la teoria de la ment en persones sordes i amb dificultats auditives: una revisió sistemàtica), podem extraure algunes idees clau que ens ajudaran a millorar el nostre treball a les aules:
- Com ja sabem, la TM permet inferir i comprendre els estats mentals propis i aliens. Per això, la qualitat de les interaccions i l’exposició primerenca al llenguatge són crucials per al seu desenrotllament.
- Els xiquets i xiquetes amb dificultats auditives o no oïdores que creixen en famílies oïdores poden tindre un accés més limitat a interaccions comunicatives riques si no es garantix un sistema lingüístic accessible des d’etapes primerenques. Això pot influir en el desenrotllament de la TM. En canvi, els qui tenen cuidadors sords i compartixen una llengua accessible des de l’inici solen mostrar un millor desenrotllament en esta àrea, a causa d’interaccions més efectives i un accés ple al llenguatge.
- L’accés primerenc al llenguatge, independentment de la modalitat comunicativa, s’associa amb un millor rendiment en teoria de la ment i en el desenrotllament comunicatiu i social.
- Quan els cuidadors són oïdors i no s’establix un sistema comunicatiu eficaç des de l’inici, poden observar-se majors dificultats en l’atenció conjunta i en la comunicació, la qual cosa pot limitar el desenrotllament de la TM. No obstant això, quan els cuidadors són sords o es garantix un entorn lingüístic accessible, existixen més oportunitats d’interaccions efectives i d’ús d’estratègies visuals que afavorixen este desenrotllament.
- També es descriuen possibles dificultats en la comprensió de la ironia i altres aspectes complexos de la TM en alguns xiquets i xiquetes amb implant coclear, especialment quan l’accés primerenc al llenguatge ha sigut limitat. Estes diferències poden influir en el desenrotllament social si no s’intervé adequadament.
- L’ús d’un llenguatge accessible i ajustat millora la comprensió d’emocions i desitjos en xiquetes i xiquets no oïdors. Així mateix, la intervenció primerenca i, si és el cas, l’implant coclear juntament amb una estimulació adequada, es relacionen amb millors resultats en el desenrotllament del llenguatge i de la TM.
Amb tot això, hem de continuar treballant perquè les nostres intervencions afavorisquen una exposició primerenca i de qualitat al llenguatge a les aules, creant espais de diàleg i socialització enriquidors. Així mateix, és fonamental oferir orientació i suport a les famílies per a garantir entorns comunicatius accessibles des de les primeres etapes.
Imatge: Freepik
Mestra d'audició i llenguatge i educació infantil. Participant del seminari de València "A muscles de gegants"