Hui, 11 de febrer, celebrem el Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència, i una de les millors maneres de fer-ho és recordant referents que han contribuït a millores importants per a la nostra societat. Destaquem algunes d’elles:
Nettie Marie Stevens (1861–1912). Al començament del segle XX va obtindre el seu doctorat i va publicar nombrosos treballs científics sobre protozous, que li van permetre aconseguir beques i reconeixement acadèmic. Les seues investigacions sobre els cromosomes van demostrar el paper dels cromosomes X i Y en la determinació del sexe biològic, una troballa clau per a la genètica moderna.
Gerty Theresa Radnitz Cori (1896–1957). Va estudiar juntament amb el seu marit, Carl Cori, el metabolisme de la glucosa. Els seus descobriments van ser essencials per a comprendre processos fonamentals de l’organisme i millorar el tractament de la diabetis. En 1947 va rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina.
Irene Joliot-Curie (1897–1956), filla de Marie i Pierre Curie. Durant la Primera Guerra Mundial va col·laborar amb la seua mare realitzant radiografies en hospitals de campanya. Més tard, juntament amb Frédéric Joliot-Curie, va realitzar importants investigacions en l’àmbit de la física nuclear. En 1935 els dos van rebre el Premi Nobel de Química pel descobriment de la radioactivitat artificial. També va destacar pel seu compromís amb el pacifisme i la defensa dels drets de les dones.
Dorothy Crowfoot Hodgkin (1910–1994). Va determinar l’estructura del colesterol i posteriorment la de la penicil·lina i la vitamina B12. Anys més tard va aconseguir establir l’estructura de la insulina, investigació en què va treballar durant dècades. En 1964 va rebre el Premi Nobel de Química per les seues aportacions a la cristal·lografia de rajos X aplicada a biomolècules. També va defendre la cooperació científica internacional en el context de la Guerra Freda.
Gertrude Belle Elion (1918–1999). Va col·laborar durant dècades amb el químic George Hitchings en el desenrotllament de fàrmacs per al tractament de malalties com la malària, la gota, la leucèmia i diverses infeccions. Va contribuir així mateix al desenrotllament de medicaments fonamentals en el tractament del VIH. En 1988 va rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina.
A les nostres aules podem treballar i dialogar sobre les seues aportacions, afavorint que xiquetes i xiquets coneguen referents científiques diverses i mantinguen viva la il·lusió per la ciència.
Imatge: Freepik
Mestra d'audició i llenguatge i educació infantil. Participant del seminari de València "A muscles de gegants"