El que va portar a la seua filla de catorze anys a llevar-se la vida és el que denuncia la seua família: no s’havia fet res per a frenar l’assetjament que rebia. No s’ha aplicat el protocol, i ara diferents persones neguen que direcció els informara de la situació; que no sabien res, ni el professorat més implicat, ni tan sols les famílies de les presumptes assetjadores sabien el que estava succeint. Això compten en els mitjans, però sabem que, davant les situacions d’assetjament, hi ha molts testimonis, tant de persones adultes com d’iguals, que diuen que no sabien res. Davant tal gravetat, la Fiscalia del Menor a Andalusia obrirà una investigació per a depurar responsabilitats.
Hi ha diverses actuacions que han demostrat científicament superar eixes situacions i, per això, són aconsellades per organismes internacionals. No es va aplicar cap d’elles; per contra, es va implementar una altra mesura: canviar-la d’aula. La majoria de mitjans i tertulians distribuïxen culpabilitats, obviant que el tema clau és incloure eixes actuacions d’èxit en la formació de professionals i que les institucions corresponents asseguren que s’implementen i es faça correctament. La majoria del professorat, com que no ha tingut accés a eixes actuaciones en la seua formació inicial ni contínua, no pot fer-ho. Si rep eixa formació, però alguns mitjans ataquen al professorat i a les escoles que millor implementen eixes actuacions, és molt difícil que l’apliquen.
En esta depuració de responsabilitats, la Fiscalia hauria d’analitzar com l’omissió d’activació del protocol contra el bullying és haver col·laborat perquè continuara produint-se i, per tant, les persones adultes responsables d’això, d’esta omissió, han participat activament en que les presumptes assetjadores continuaren exercint conductes violentes contra la víctima.
És urgent la necessitat dels centres escolars de conéixer i aplicar les actuacions amb major impacte social en la prevenció i erradicació de la violència en els centres escolars, com actualment és el cas del Club de Valents Violència 0, i estar en permanent revisió per a conéixer si hi ha altres actuacions que obtenen majors resultats de protecció cap a les víctimes i de reducció de violència, perquè, si així és, s’apliquen en els centres. Com també és important recalcar, de nou, com hi ha “periodistes” que en els últims temps han portat una campanya de desinformació contra actuacions que sí que prevenen el bullying i, davant el cas de Sandra i la denúncia de la família que no s’ha fet res per a frenar l’assetjament, callen. La responsabilitat social dels mitjans davant casos de com previndre el bullying és clau també i, per tant, el tracte sensacionalista hauria d’estar penalitzat en estos casos, ja que, al final, també tenen responsabilitat en frenar la prevenció: les seues cobertures no ajuden a frenar l’assetjament, sinó el contrari.
Ara és massa tard per a protegir i salvar a Sandra, però sí, guardant la seua memòria, es podrà previndre que altres adolescents patisquen el mateix que ella, així com fer costat a la seua família en les decisions legals que decidisca emprendre.
Imatge: Freepik
Este article va ser publicat per primera vegada en Diario Feminista el 19 d’octubre de 2025
Iniciativa sense ànim de lucre de la Asociación Periodismo Feminista que té com a finalitat contribuir a passar de la protesta a la transformació. En les seues pàgines es podran llegir, comentar i debatre notícies i col·laboracions escrites des d'una perspectiva feminista (eldiariofeminista.info)