Al final de l’estiu i a pocs dies de recuperar la vida a les aules, la il·lusió és un sentiment potent i protector amb el qual encarar el nou curs. La il·lusió pel retrobament amb companys i alumnat o la curiositat per les noves persones que poblaran les nostres aules. I és, també, el moment de planificar tant els elements formals (currículum, temporalitat, competències, avaluació, etc.) com les decisions de fons relacionades amb els mètodes d’aprenentatge i el desplegament, en el nostre cas, de les anomenades actuacions educatives d’èxit.
En este text concretarem mostrant algunes de les possibilitats que ens ha oferit al llarg dels anys la introducció de la tertúlia dialògica en les classes d’història (ciències socials en sentit ampli, incloent-hi la geografia i l’art).
El fonamental eix cronològic o línia del temps tan usat en les nostres disciplines es desplega curricularment en els diferents cursos de l’educació secundària i del batxillerat. D’esta manera, en cada curs s’estudia alguna de les eres canòniques, la qual cosa hem utilitzat com una invitació a solapar eixa línia del temps històrica amb, diguem, una altra línia del temps de les obres literàries clàssiques, de manera que les classes d’història s’enriquisquen i cresquen en la creació de sentit.
Posarem ara alguns exemples viscuts o possibilitats d’eixa confluència segons els cursos acadèmics.
En primer d’ESO, on s’estudia la prehistòria i l’Edat Antiga, amb especial accent en la cultura grecollatina, es pot llegir eixa gran obra en la qual estan moltes de les llavors de la literatura universal i que planteja valors tan urgents com l’amor, l’amistat i la mort que és Gilgamesh. Òbviament, el cicle homèric amb La Ilíada i L’Odissea és molt potent i funciona molt bé, oferint una primera base sòlida a la formació humanística més clàssica. I, si es vol començar amb el teatre, una de les obres que més m’han sorprés, pels diàlegs que provoca a l’aula, és l’Antígona de Sòfocles: el paper de la dona, l’orde de la polis enfrontat a l’orde familiar, la dificultat de sostindre les pròpies conviccions críticament, la pietat…
L’Edat Mitjana és la que sustenta el temari de segon curs d’ESO i ací es treballa molt bé, en relació amb el tema de l’Islam, Les Mil i una Nits o els Rubaiyat d’Omar Jayam; tota la literatura medieval europea o espanyola amb el Poema del Meu Cid, els versos d’Ausiàs March o Jorge Manrique, la literatura panerètica amb El Conde Lucanor, de capítols breus i amb molta substància; la novel·la de cavalleries amb, per exemple, el Tirant lo Blanch; i els contes en El Decamerón o Contes de Canterbury. Un altre goig és el que s’obri amb la perspectiva de les obres de Shakespeare, autor d’edat moderna, ambientades en l’edat mitjana com ara Macbeth, Hamlet i El Rei Lear, entre altres.
Per a tercer d’ESO amb l’Edat Moderna, entre el Renaixement i la Il·lustració, les possibilitats literàries es multipliquen i més encara en el context hispà, amb l’anomenada Edat d’Or: Lope de Vega (Fuenteovejuna és un manual sobre model dialògic de prevenció de conflictes), Cervantes, Quevedo, Calderón, Tirso de Molina (amb El Burlador de Sevilla s’obri el cicle del tema del Don Juan)… són inesgotables en prosa, en vers o en les taules. Però també podríem incloure a Molière i el seu genial Tartufo o Shakespeare amb Romeu i Julieta, el qual també ha generat hores i hores de diàlegs molt transformadors al llarg dels anys.
Finalment, en quart d’ESO s’aborda l’Edat Contemporània: de la Revolució Francesa, per dir, als nostres dies. Algunes lectures que han funcionat especialment bé són Rebel·lió en la granja, El Raïm de la Ira, Marianela de Galdós o el teatre de Lorca. També donen molt de joc i variades posibilitats en lectura dialògica les obres clàssiques del gènere distòpic com Un món feliç de A. Huxley, Fahrenheit 451 de R. Bradbury o 1984 de G. Orwell.
Deixem per a un pròxim capítol algunes reflexions teòriques, consells pràctics i les relacions interdepartamentals que poden fer que les nostres aules en este nou curs per estrenar s’òmpliguen de diàlegs i interaccions de qualitat que milloren l’aprenentatge i les possibilitats vitals del nostre alumnat.
Imatge: Freepik
Professor d'Història a l'IES Hort de Feliu d'Alginet (València)