Tal com vam avisar en articles precedents que passaria, ja està creixent actualment un tsunami de persones “investigadores” i “avaluadores” que venen a les escoles que millors resultats estan aconseguint a apropiar-se de les dades quantitatives i qualitatives per als seus propis objectius, que són diferents i contraris al dret a l’educació de xiquetes i xiquets.
En eixes escoles hi ha professorat, professionals, familiars, voluntariat, alumnat… que porten anys treballant intensament per a aconseguir eixes millores. Els qui venen en eixe pla no han creat les actuacions d’èxit que les aconseguixen, ni han col·laborat en la seua posada en pràctica. Venen a expropiar les dades fent perdre temps als qui sí que ho estan aconseguint dia a dia i atribuïxen les millores no a les actuacions d’èxit que les fan possibles, sinó a les categories de les escales validades o instruments d’avaluació que no han tingut res a veure en eixes millores que s’han aconseguit precisament rebutjant-les. Eixes persones no són investigadores ni avaluadores, són colonitzadores. Venen a apoderar-se del fruit del treball d’altres persones, a presentar-lo en investigacions i publicacions com a propi i fins i tot a proposar rectificacions en l’actuació dels qui sí que estan aconseguint el dret humà a l’educació de la infància i l’adolescència.
Un dels trucs és intentar acomplexar a membres de la comunitat científica amb un suposat nivell científic que no tenen. Un dels requisits actuals de la ciència és l’impacte social. Les escales validades i instruments que porten no han millorat mai els resultats en cap escola i sí han empitjorat els de moltes. Si eixos instruments o escales s’han publicat en revistes científiques importants voldrà dir que són evidències científiques, però no evidències científiques d’impacte social. Als hospitals només s’apliquen aquelles evidències científiques que ja han demostrat el seu impacte social en la millora de la salut, no quan encara no han arribat a eixe nivell de desenrotllament. A les escoles només cal aplicar les evidències científiques quan ja han demostrat el seu impacte social, no abans.
Un altre dels requisits de la ciència actual és la cocreació. Eixes persones no cocreen els seus instruments amb les escoles. El que fan és pressionar a les comunitats educatives perquè accepten eixe ús de les dades per a les seues mal anomenades investigacions i avaluacions. Eixes persones no són científiques ni tampoc demòcrates, són colonitzadores al més vell estil de la trista història de colonitzacions que hi ha hagut en el món, a costa especialment dels qui són més vulnerables.
[Imatge: Freepik]
Professora de la Universitat de Barcelona
