Jane Addams no sols va ser cocreadora de la sociologia abans d’Émile Durkheim i Max Weber, sinó que també va demostrar ser una intel·lectual molt superior davant la Primera Guerra Mundial. Durkheim i Weber van oblidar sobtadament tot el que havien dit sobre la guerra i la pau i es van convertir en dos patriotes més. Estaven en bàndols oposats, però compartien la mateixa actitud: cada un es dedicava a defendre un bàndol i a atacar l’altre. De què servia tot el seu pensament social si ni tan sols l’utilitzaven quan arribava el moment?
Els grans intel·lectuals brillen amb més força en els moments més difícils. Una de les que va brillar en eixos anys va ser Jane Addams. En lloc d’alinear-se dogmàticament amb un bàndol i elogiar-lo sense vore els seus defectes, va promoure el diàleg continu entre les millors persones dels dos bàndols. Va liderar un moviment de dones per la pau que, en 1915, va organitzar el primer Congrés Internacional de Dones amb participants de països en guerra dels dos bàndols (com els Estats Units i Alemanya), així com de nacions neutrals. En 1931, va rebre el Premi Nobel de la Pau. Cap altra sociòloga en la història ha aconseguit eixe nivell.
Va treballar realment per la pau. No es va limitar a proclamar el seu suport a la pau, sinó que es va dedicar intensament a construir-la en la seua vida quotidiana. No es va limitar a firmar manifestos de pau des d’una oficina sense involucrar-se en la construcció de la pau amb persones de totes les cultures i orígens, especialment amb els més vulnerables. Al contrari, va crear Hull House sabent que l’educació basada en el diàleg, que incloïa les perspectives i pensaments més diversos, juntament amb la més alta excel·lència intel·lectual i científica, era la manera no sols de parlar de pau, sinó de construir-la.
Hui dia, també existixen centres educatius amb la mateixa orientació, on no sols es considera positiu comptar amb tantes persones de cultures molt diferents i entorns vulnerables, sinó que, en valorar eixa diversitat, aconseguixen resultats extraordinaris tant en l’aprenentatge com en la convivència. D’esta manera, aporten dades que refuten les afirmacions racistes que un excés d’immigrants comporta mals resultats i problemes socials. Cocrear estos centres dia a dia és construir pau.