El segon dia, vam començar amb un alt nivell, amb la ponència “Com s’avalua i augmenta l’impacte social de les comunitats d’aprenentatge” a càrrec de la Dra. Marta Soler Gallart, doctora per Harvard i catedràtica de Sociologia en la Universitat de Barcelona, 5ª autora en el rànquing científic internacional Google Scholar en la categoria de violència de gènere i directora del centre d’investigació CREA.

Tenim la vacuna que ens ha salvat de la COVID, gràcies a Katalin Karikó, i també la vacuna per a obtindre els millors resultats en educació, i no podem variar la fórmula. Harvard ho deixa clar: si no són obres de literatura clàssica, no són tertúlies literàries dialògiques. Sens dubte, les escoles que mostren una major millora en els seus resultats són les que introduïxen les evidències científiques d’impacte social (ECIS), és a dir, actuacions educatives d’èxit (AEE) que funcionen en qualsevol context on s’apliquen.

Vam seguir la jornada amb una taula redona composta per 5 persones representants de 5 associacions de diferents parts del país: Asturias AEBE (Associació per una Educació Basada Evidències) Iris AEBE (Comunitat Valenciana), xarxa Ikaskom (Bilbao), Associació de professorat ODISSEA (Catalunya) i la cofundadora i directora d’una de les CdA d’Andalusia.

Es van tractar temes com l’acolliment a les noves persones en escoles CdA i l’acompanyament en els centres, la formació oferida i la gran força de transformació dels seminaris on es realitzen tertúlies pedagògiques i treball per comissions, com ara “A muscles de gegants” a València o el seminari d’Astúries AEBE.

A la vesprada, vam continuar amb 6 diàlegs simultanis. Algunes de les experiències contades van ser les següents:

  • Model dialògic de prevenció i resolució de conflictes, on es va poder evidenciar com el club de valents i valentes violència zero funciona en tots els contextos. Ens ho va explicar des de l’experiència Aitor Galar, qui ho ha aplicat durant 5 cursos en diferents escoles. Li va funcionar des del principi, fent possible “fer classe en situacions on anteriorment no es podia”.
  • Participació educativa de la comunitat. Ressaltem el relat del CEIP Joaquim Ruyra (Catalunya), situat en un barri humil, on no es va començar a millorar fins que es va convertir en CdA. També vam tindre l’experiència del CEIP Virgen de las Mareas (Astúries), que va començar la seua transformació a CdA juntament amb les famílies. Van recalcar la importància de confiar en les famílies, tindre altes expectatives i diàleg igualitari cap a elles i l’alumnat.

Vam clausurar el dia i les jornades amb la ponència “Tancar per a obrir: camins cap a escoles sense violència” a càrrec de la Dra. Ane López de Aguileta, investigadora postdoctoral en la Universitat de Barcelona. De manera molt valenta, va exposar el moviment Me Too Schools, perquè cap xiqueta patisca assetjament ni coacció per a tindre relacions menyspreadores, donant espai i protecció per a eliminar la violència de gènere aïlladora que tant de mal fa i que impedix a moltes persones trencar el silenci.

«Som el que som pel que aprenem i el que recordem» (E. Kandel)

Ens veiem en la XIV Trobada de CdA 2026. Esta vegada ens anem al nord: Sant Sebastià!
+ posts

Mestra d'audició i llenguatge i educació infantil. Participant del seminari de València "A muscles de gegants"