Investigacions com la realitzada pel Centre sobre el Xiquet en Desenvolupament de la Universitat de Harvard (Center on the Developing Child – Harvard University) assenyalen que les persones adultes compten amb capacitats bàsiques que utilitzen per a gestionar eficaçment la vida diària, contribuir a la comunitat i afavorir les pròximes generacions. Quan estes capacitats no s’han desenrotllat adequadament, o es veuen afectades per adversitats, les nostres comunitats paguen el preu en salut de la població, educació i desenrotllament econòmic.
Estes capacitats s’engloben en dos conceptes:
- Autoregulació: consistix en gestionar les nostres respostes davant el món i resistir-nos a les respostes inadequades, de manera automàtica o intencional.
- Funció executiva: inclou el control inhibitori, la memòria de treball i la flexibilitat mental, habilitats que ajuden a recordar els nostres objectius i els passos necessaris per a aconseguir-los, a resistir les distraccions i a trobar un pla B quan el pla A no funciona.
Estes capacitats actuen de forma combinada en les nostres accions del dia a dia, integrant respostes ràpides i altres que responen a objectius a llarg termini. Així aconseguim respostes que ens permeten adaptar-nos a l’entorn.
Com es desenvolupen estes capacitats bàsiques?
No naixem amb estes habilitats, però sí amb la capacitat d’aprendre-les des de la primera infància. L’orquestració d’estes habilitats requerix la comunicació entre diferents àrees cerebrals (el còrtex prefrontal i altres regions cerebrals). La investigació científica ha evidenciat que les experiències que vivim tenen un impacte en les nostres connexions neuronals.
Què impedix que utilitzem estes capacitats bàsiques?
Les situacions d’amenaça, adversitat, violència, entorns amenaçadors o impredictibles, poden afectar negativament les connexions neuronals i perjudicar la utilització d’estes capacitats bàsiques, tant en la infància com en l’edat adulta.
Què podem fer per a desenvolupar estes capacitats en l’adultesa?
Estes capacitats bàsiques, així com la xarxa neuronal que les connecta, continuen desenrotllant-se també en l’edat adulta. La bona notícia és que el cervell és flexible i canvia en funció del que fem i experimentem, i el cervell adult encara és capaç de construir les complexes xarxes necessàries per a la funció executiva i l’autoregulació. Les persones adultes de totes les edats poden continuar aprenent estes capacitats. La ciència ha evidenciat que mai és massa tard per a ajudar persones adultes a desenrotllar les seues capacitats bàsiques i que podem tindre un impacte per a tota la vida si els adults donen suport al desenrotllament d’estes capacitats. Per a fer-ho amb èxit es recomanen alguns aspectes clau que es poden tindre en compte des de l’àmbit educatiu:
- Crear entorns segurs adequats que oferisquen oportunitats positives perquè les persones puguen desenrotllar i posar en pràctica estes capacitats.
- Assegurar interaccions que afavorisquen l’aprenentatge de les persones adultes.
- També es pot proporcionar formació en habilitats específiques d’autoregulació i funció executiva, com ara ensenyar estratègies per a reavaluar una situació i considerar alternatives; reconéixer i interrompre respostes automàtiques; reforçar l’autoregulació intencional, per exemple, ajudant els adults a identificar els seus propis objectius i donar suport a la seua consecució, reforçant les respostes positives.
Tots estos aspectes i altres que asseguren l’èxit educatiu es veuen inclosos en accions educatives d’èxit que han mostrat resultats de transformació en persones adultes. Assegurar interaccions entre persones diverses en diàleg igualitari pot afavorir el desenrotllament d’estes capacitats. En este sentit, la participació de persones voluntàries, que promouen més diverses i igualitàries interaccions en estos espais segurs, és clau per a aconseguir el millor desenrotllament també en l’edat adulta.
[Imatge: Freepik]
Graduada en psicologia a la Universitat de València i investigadora predoctoral a la Universitat de Barcelona