Revisió de la literatura científica sobre l’impacte de l’ampliació del temps d’aprenentatge amb grups vulnerables
La literatura científica aporta evidències sobre la importància que té incrementar el nivell acadèmic dels i les adolescents de grups vulnerables per a aconseguir un millor benestar i major qualitat de vida. Fins al moment no existixen revisions sistemàtiques en la literatura científica sobre com l’actuació educativa d’èxit (AEE) d’extensió del temps d’aprenentatge contribuïx a este repte. Es tracta d’una mesura que consistix a proporcionar oportunitats d’aprenentatge de qualitat a través de la dedicació de més temps a l’aprenentatge instrumental fora de l’horari de classe al mateix temps que inclouen la figura del suport complementari de persones adultes voluntàries que facilita oportunitats d’aprenentatge addicionals per a aconseguir el progrés acadèmic. Esta revisió mostra com s’està aconseguint així impacte social en tancar la bretxa entre els diferents nivells d’aprenentatge entre parells al mateix temps que s’enfortixen les relacions entre les persones de la comunitat.
L’article Review of the scientific literature on the impact of extending learning time with vulnerable groups, publicat en ‘Children and Youth Services Review’, ompli este buit amb l’objectiu de comprendre millor com l’extensió del temps d’aprenentatge com a intervenció extraescolar està aconseguint impacte social, a través d’una revisió sistemàtica de la literatura dissenyada segons els estàndard PRISMA que analitza una de les AEE (INCLUD-ED, 2006–2011) amb la proposta de respondre a la següent pregunta d’investigació: Quin és l’impacte de la AEE “extensió del temps d’aprenentatge”?, per a conéixer com la implementació d’accions educatives d’alta qualitat implementades en més hores extraescolars i en altres entorns d’aprenentatge poden portar beneficis educatius i reduir els factors de risc quan s’implementen amb joves de grups vulnerables. En les troballes, que se centren en set estudis empírics seleccionats per la metodologia emprada en cadascun d’ells, el tipus d’accions implementades i les característiques dels grups d’adolescents als quals es dirigien estes intervencions, s’han identificat diversos components que són comuns en els set estudis:
1) Es desenrotllen activitats educatives d’alta qualitat basades en evidències científiques d’impacte social, com les AEE.
2) La participació voluntària dels i les participants, la qual cosa requerix un compromís per part seua.
3) Les persones adultes involucrades en el desenrotllament de les activitats complixen un rol específic i definit.
4) Les accions educatives es desenrotllen en entorns d’aprenentatge basats en l’aprenentatge dialògic.
Així, l’extensió del temps d’aprenentatge ha evidenciat impacte en l’aprenentatge, l’educació i la cohesió social en dos resultats principals: a) millora del rendiment educatiu i b) reducció dels factors de risc que augmenten la vulnerabilitat en l’adolescència.
No tots els programes extraescolars tenen impacte i millora. Esta revisió sistemàtica ho deixa clar mostrant com l’alta qualitat educativa de les accions implementades en la AEE extensió del temps d’aprenentatge desenrotllada en ambients dialògics reforça els vincles socials de suport dins de l’entorn comunitari en el qual es desemboliquen els i les joves, sí ha aconseguit impacte social i millora. En primer lloc, en detectar que les accions han generat un entorn propici per al desenrotllament d’habilitats personals que són un motor de transformació i superació de dificultats. En segon lloc, per a poder crear un escenari que oferisca oportunitats constants de desenrotllament social i emocional, que fan florir interaccions que incrementen les oportunitats d’aprenentatge entre els i les adolescents en oferir la possibilitat d’entrenar relacions interpersonals que potencien el suport i la solidaritat. I, en tercer lloc, permeten millorar el rendiment acadèmic en convertir-se en recursos eficaços que ajuden a superar la discriminació educativa que patixen a causa de la seua situació de vulnerabilitat quan les expectatives educatives generades promouen la participació igualitària en la construcció dels aprenentatges dels i les adolescents i possibiliten l’adquisició de sentit en els seus assoliments acadèmics alhora que es traslladen a altres contextos educatius.
