Entre l’entreteniment i l’educació
En l’actualitat, el debat sobre com els mitjans de comunicació afecten les xiquetes i els xiquets xicotets ha arribat a nivells crítics. Amb la proliferació de programes, sèries, pel·lícules i videojocs dirigits específicament a este grup demogràfic, sorgix una pregunta crucial: és beneficiós per a les xiquetes i els xiquets en edat preescolar consumir estos continguts, o és preferible evitar-los?
Investigacions recents oferixen una visió contrastant dels efectes dels mitjans en les xiquetes i els xiquets xicotets. Estudis previs, com els realitzats a la fi del segle XX i principis del XXI, assenyalaven impactes negatius significatius, especialment en relació amb l’exposició a la violència en els mitjans (Paik i Comstock, 1994). Associacions pediàtriques van predir en el seu moment possibles conseqüències adverses, incloent-hi baix rendiment escolar, problemes d’atenció i trastorns del son associats amb l’exposició prolongada a la televisió durant la primera infància (Christakis et al., 2004; Takkar, Garrison & Cristakis, 2006; Zimmerman, 2005). No obstant això, cap d’estos estudis va examinar detalladament el tipus específic de contingut consumit, una variable crucial per a determinar el seu impacte potencial.
D’altra banda, investigacions més recents suggerixen que no tots els mitjans són igualment perjudicials. Programes com ara Sesame Street han sigut àmpliament estudiats i elogiats per la seua capacitat per a millorar el desenrotllament cognitiu, promoure habilitats lingüístiques i socials, i preparar a les xiquetes i els xiquets per a l’èxit acadèmic a llarg termini (Anderson et al. 2001; Lesser, 1972; Fisher, 2004). Estos programes educatius estan dissenyats amb assessorament pedagògic i fonamentats en teories educatives sòlides, la qual cosa els diferencia notablement d’altres continguts purament recreatius.
Enmig d’estos descobriments divergents, és fonamental que les famílies i persones cuidadores s’informen científicament sobre els continguts mediàtics al moment de decidir què permetre que consumisquen les seues filles i fills. Esta elecció, lluny de ser trivial, podria tindre un impacte significatiu en el benestar i desenrotllament futur de les més xicotetes i xicotets de la llar.
