Atac o suport als xics igualitaris?
Xiquets i xics estan rebent ja el nociu i fals missatge que “tots els homes són iguals”. Se’ls transmet de moltes formes: “tots van al que van”, “són homes i, per tant, part del problema”, etc. Això és un atac evident als molts xiquets, xics i homes igualitaris. Els estan dient que està en el mateix sac un xiquet que ajuda als seus companys de classe que un xiquet que alça faldes; que és igual un xic que busca una relació ideal, que un altre que menysprea brutalment, enfront dels seus col·legues, a una xica amb la qual va tindre alguna cosa; que no hi ha diferència entre qui fa bullying i qui busca maneres de defendre les víctimes.
Cal dir-ho clar: estos missatges s’estan transmetent principalment per persones que s’intenten apropiar del feminisme però que no són feministes. Difonen falsedats que només generen més masclisme i violència. Per tant, són masclistes, conservadores, reaccionàries.
La ciència ha explicat que la societat porta moltes persones a tindre un desig esclau cap a persones conflictives, i a no sentir desig per persones igualitàries. Si tots els homes són iguals, està clar: es triarà als qui et fan sentir desig, perquè enfront de la falta d’alternativa això és el que vol tothom.
Evidentment, davant esta situació els xiquets i xics estan molt disgustats. Els igualitaris es desanimen i perden seguretat; els que no tenen les coses tan clares i tenen atracció per la violència es reboten i tenen el perill d’enganxar-se al missatge misogin d’homes masclistes i dominants, sobretot en xarxes socials.
Per sort, està clar que existix l’alternativa. Qui té relacions meravelloses, del tipus que siguen, amb homes igualitaris, té clar que no tots els homes són iguals, igual que totes les dones no ho són. Qui gaudix d’una amistat, un rotllo d’una nit o d’un estiu, o una relació de parella, amb un xic o home de nova masculinitat alternativa, constata que tenen valors i sentiments bondadosos i alhora són valents, divertits, lliures. Però clar, això només ho gaudixen persones que només es fixen en esta mena de masculinitats, que les valoren, i que ignoren les dominants, les conflictives. Potser els qui transmeten el missatge que “tots els homes són iguals” no han transformat la seua socialització i es fixen més en els “malotes”.
Milers de xiquets i xics estan respirant amb esperança i veient el camí gràcies a que en els seus contextos educatius es dona visibilitat a les persones bondadoses i valentes, i se’ls lleva als dominants, violents i submisos. Moltes persones educadores els oferixen espais de diàleg amb articles científics o de divulgació científica sobre noves masculinitats alternatives i feminisme dialògic; o es fan clubs de valents violència zero. Això ho pot fer qualsevol persona.
[Imatge: Pexels]
Doctor per la Universitat Rovira i Virgili amb una tesi sobre upstanders des de les masculinitats i l'educació per a erradicar la violència de gènere. Graduat en Magisteri d'Educació Primària.