Deixar l’etapa de primària enrere i començar la secundària suposa un gran canvi a la vida dels xics i xiques. L’alumnat amb TEA sol experimentar, a més, manca de suport social; no complixen amb les expectatives que establix el professorat i tenen més càrrega de treball. Tots estos factors intensifiquen, de manera negativa, la transició de primària a secundària.
En este període tan rellevant, l’alumnat amb TEA requerix una preparació i un suport més específics. Este suport s’ha de donar de manera conjunta i sistemàtica per part de totes les persones implicades en el procés. El gran problema és que no s’ha comptat amb les veus de l’alumnat amb TEA per a poder valorar realment quines són les seues necessitats en esta transició. Com podem brindar-los un suport exitós aleshores? L’article Transition From Primary to Secondary School From the Perspectives of Students With Autism Spectrum Disorder and Concomitant Intellectual Giftedness ens pot ajudar amb diferents estratègies.
Establir una relació de suport entre professors i alumnat amb TEA podria ajudar a transitar estos canvis en rutines i l’entorn; els ajudaria a comprendre quines expectatives han d’assolir i a acceptar un nou ambient social. Però també cal que totes les persones que formen la xarxa social (docents, alumnat, famílies, personal no docent…) comprenguen les diferències socioemocionals associades a les persones amb TEA. Podrem establir així millors relacions, comunicació, empatia i solidaritat.
Els professors que desconeixen les característiques associades a l’alumnat amb TEA poden arribar a interpretar les seues peculiaritats com a dificultats d’aprenentatge; això suposa una etiqueta molt injusta i una resposta educativa ineficient. Per exemple, és important saber que les persones amb TEA poden abordar els problemes de formes noves o utilitzar més capacitats de raonament verbal. En canvi, les dificultats per a planificar-se, o la inflexibilitat cognitiva, poden dirigir la seua atenció cap a conductes repetitives.
A l’article esmentat s’analitzen les estratègies que poden ajudar a fer que la transició entre primària i secundària tinga èxit. Si parlem de suport emocional, ens hem de centrar en com actuar en grups socials i com obtindre acceptació social. Alguns aspectes a tindre en compte són:
- Incorporar les habilitats socials durant tota l’escolarització a l’institut, ja que no només presenten necessitats el primer curs.
- Ser conscients de les dificultats que pot suposar per a l’alumnat TEA fer nous amics o separar-se dels seus antics companys i companyes de primària.
- Presentar estratègies que ajuden a resoldre problemes que puguen aparéixer a la vida quotidiana.
Un altre dels àmbits en què l’alumnat amb TEA ha manifestat requerir més ajuda és la necessitat de complir les expectatives de l’institut. Com els podem ajudar amb això?
- Si el professorat manifesta la importància de les tasques que plantegen i les posicionen per sobre d’altres, l’alumnat amb TEA pot interpretar-ho de manera literal. Això genera una gran frustració i ansietat.
- Gran part del professorat desconeix el treball proposat per la resta dels seus col·legues, la qual cosa genera una càrrega de treball aclaparadora.
- Molts professors i professores poden suposar que l’alumnat amb TEA està preparat per a comprendre i completar les activitats.
- Els i les alumnes amb TEA necessiten estratègies que els ajuden a gestionar i aprofitar el temps d’una manera eficient. Seria molt interessant entrenar-los el curs previ a la transició.
Finalment, ens hem de preguntar també com podem ajudar l’alumnat amb TEA a desplaçar-se i recórrer un nou espai, diferent de la seua escola primària. Algunes aportacions indiquen:
- Podria suposar un handicap haver de traslladar contínuament els seus materials i no deixar-los sempre a taula.
- Tindre canvis continus de classe, horaris, professors, mentre carregues amb les teues coses personals, genera un estrés afegit. A més, les indicacions i la retolació poden ser molt deficients i no els ajuden (per exemple, com cercar un professor si només s’indiquen les tres primeres lletres del seu cognom).
La transició entre primària i secundària suposa un gran desafiament per a l’alumnat amb TEA i necessiten que coneguem les seues peculiaritats, així com els grans desafiaments a què s’enfronten en esta nova etapa. El seu acompanyament hauria de ser responsabilitat de tota la comunitat educativa; però continuen sent un grup desatès i amb menys reconeixement. Per a poder oferir-los una transició amb èxit entre primària i secundària, és imprescindible incorporar les seues veus a les futures investigacions que es facen sobre la transició. Com podrem saber què és rellevant per a l’alumnat amb TEA si no els preguntem?
[Imatge: Pixabay]
Mestra de primària i pedagogia terapèutica. Col.legi Trenc d’Alba (Xàbia)