The Brain Architects (arquitectes del cervell) és un podcast del Center on the Developing Child de la Universitat de Harvard. En ell compartixen les més recents evidències, en este cas sobre l’impacte del racisme en el desenvolupament infantil. Un equip interdisciplinari de tres investigadors parlen de la investigació que estan liderant de manera pionera des de la neurociència, l’epidemiologia social i les ciències socials i del comportament. El racisme està encara molt present a Espanya i altres països, i per tant afecta a la nostra infància. És per això interessant conéixer les evidències d’este programa.

El racisme imposa factors d’estrés únics i substancials en la vida quotidiana de les famílies i els seus cuidadors i cuidadores. Entendre com afecten estos factors a la salut i el desenvolupament infantil proporciona un marc fonamental per a comprendre i protegir la infància. No obstant això, la investigació ens suggerix moltes oportunitats a nivell comunitari i polític. De la mateixa manera que les dimensions de l’entorn construït i natural han sigut dissenyades al llarg del temps, poden ser redissenyades per a afavorir un desenvolupament saludable. La salut afona les seues arrels en la infància.

El racisme afecta més enllà dels nivells emocional o psicològic; també a nivell cognitiu, al desenvolupament social, a la salut física, etc. La neuroimatge ha demostrat que hi ha diferències en la matèria grisa en àrees per a l’emoció, la memòria o l’aprenentatge en xiquetes i xiquets negres dels Estats Units. Estes diferències influiran en el desenvolupament futur d’estes persones. Esta investigació pot tindre un gran impacte polític: realment es poden mostrar els efectes del racisme en el cervell amb molta claredat. Una cosa és preguntar a la gent si creu que la discriminació influïx en el benestar, però podem mirar al cervell, podem vore el que ocorre quan es manté a la gent en estos entorns empobrits. I hi ha evidències que residir en barris amb menys oportunitats (no diu que siguen barris solament més pobres) es va associar amb un major risc de mortalitat tant per als xiquets i xiquetes com per als seus pares i mares. 

Per part seua, la investigadora Mavis Sanders amb el seu equip ha desenvolupat recentment una ferramenta interactiva que permet a usuaris consultar una dècada de literatura científica sobre els efectes dels recursos comunitaris de protecció, amb l’objectiu d’explorar com estos recursos poden mitigar els efectes dels riscos als quals s’enfronten els xiquets, xiquetes i joves, inclòs el racisme com un d’eixos riscos. D’entre les evidències més consensuades, destaquen la cohesió i el suport comunitari. Els referents de la comunitat i el suport positiu entre iguals, la connexió amb l’escola i la participació en activitats comunitàries, així com els servicis del barri, contribuïxen a la salut mental positiva de les i els joves i poden mitigar part del risc del racisme. Les relacions importen, però també els espais perquè la gent es reunisca i establisca eixe tipus de relacions tan importants per al desenvolupament de les i els joves. 

També presenten un informe en el qual van analitzar el progrés personal (flourishing) en termes de capacitat dels individus per a cenyir-se a un tema o una tasca en particular i la seua capacitat per a controlar les seues emocions. I van descobrir que els i les joves que tenien accés als quatre servicis del barri (voreres, espais verds i parcs, biblioteques i centres recreatius comunitaris) tenien més probabilitats de prosperar o de tindre eixe tipus d’indicadors de salut mental del progrés personal que els qui no tenien accés a eixos servicis. 

Els centres educatius que són comunitats d’aprenentatge tenen més fàcil contribuir a totes estes qüestions. En col·laboració amb les entitats i grups de persones del barri, poden ajudar a impulsar la reconstrucció d’espais clau, on la comunitat tinga veu. Estos espais podran servir per a programes extraescolars, reunions familiars, i totes les coses que sabem que beneficien tant a la infància com a les famílies.

Converses entre persones investigadores com les d’este podcast animen a investigar i a voler saber més, per la passió que transmeten i el seu enfocament cap a les solucions i la millora social.

[Imatge: Freepik]

By Guillermo Legorburo

Investigador predoctoral a la Universitat Rovira i Virgili. Mestre d'Educació Primària