Les implicacions per a la salut mental dels i les testimonis

Es coneixen les conseqüències negatives que l’assetjament escolar té en les víctimes, tant en índexs més alts de depressió, ansietat i malalties psicosomàtiques com en nivells més baixos de rendiment acadèmic, autoestima i funcionament social. Coneixem també el paper clau que els i les estudiants que presencien l’assetjament tenen per a desafiar-lo i superar-lo.

L’estudi, Observing bullying at school: The mental health implications of witness status, publicat en ´School Psychology Quarterly´, explora l’impacte de l’assetjament escolar en la salut mental dels i les estudiants que ho presencien. Es va utilitzar una mostra de 2002 estudiants de 12 a 16 anys que assistien a 14 escoles al Regne Unit mitjançant un qüestionari que incloïa mesures d’assetjament escolar, abús de substàncies i risc per a la salut mental. Els resultats van mostrar que el 63% de l’alumnat declara haver sigut testimoni d’assetjament a companyes i companys durant el trimestre en curs i que observar la victimització d’altres companys i companyes va tindre un impacte negatiu significatiu en múltiples indicadors de la seua salut mental i funcionament psicològic, fins i tot en els casos en què els i les pròpies estudiants no havien patit victimització en altres entorns o en altres moments. A més, les troballes llancen llum sobre com ser testimoni de la victimització d’altres companys i companyes prediu riscos per a la salut mental més enllà del que es preveu per a aquells i aquelles estudiants que s’involucren directament en el comportament d’assetjament, ja siga com a víctimes o com a agressors o agressores.

La investigació exposa les implicacions que estos resultats han de tindre per a les i els orientadors i el personal escolar (direcció dels centres escolars i professorat), ja que tant per la seua formació professional com per les seues responsabilitats amb l’escola, estan en condicions d’exercir un paper important en la prevenció i intervenció que possibilite conéixer estes evidències científiques per a dialogar-les amb les famílies i l’alumnat i que siguen així informats i informades de l’impacte emocional que l’assetjament pot tindre en els qui el presencien i en com pot afectar això en la forma en la qual reaccionen davant situacions en les quals altres companys o companyes patixen victimització.

Per a l’erradicació de la violència escolar es precisa d’intervencions que incloguen i comprometen a l’alumnat que no és víctima directa, però que sí que és conscient de la victimització que està tenint lloc, ja que són elles i ells els qui poden exercir un paper positiu en la millora de l’entorn escolar. Els i les professionals de l’orientació escolar poden treballar amb l’alumnat que presencia l’assetjament per a identificar i practicar estratègies de comportament positives capaços de contrarestar l’assetjament, fomentar l’empatia, construir fortaleses personals i interpersonals perquè puga assumir el paper de “defensor i defensora” en lloc de “espectador i espectadora”.

En conclusió, és necessari prestar més atenció, tant en la investigació com en la pràctica, al paper dels i les testimonis de l’assetjament i a les implicacions d’estes i estos, preservant-los també de la violència aïlladora que patixen en defendre a les víctimes enfront dels qui assetgen com a part d’un esforç major de crear entorns escolars de violència 0 des dels 0 anys.

[Este article va ser publicat per primera vegada en DF Diario Feminista, el 28 de febrer de 2023]
[Imatge: Freepik]

By Vanessa Monar

Mestra d'educació infantil i primària. Màster en necessitats educatives i atenció primerenca