El camí cap a la igualtat i la justícia per a joves i adolescents encara presenta molts desafiaments, i estos són majors quan eixes persones joves formen part del col·lectiu LGTBIQ+, tenen una orientació sexual o una identitat o expressió de gènere que s’allunya de l’habitual. La literatura científica presenta que les persones joves que formen part del col·lectiu LGBTIQ+ patixen discriminació i violència i que estes situacions impacten directament i a llarg termini en la seua salut i benestar.

El projecte UP4DIVERSITY. Empowering Young People and Youth Workers to Become Active Upstanders in the Prevention of Violence Towards LGBTIQ+ People in the Digital Era, finançat pel programa REC de la Comissió Europea i liderat pel doctor Oriol Ríos de la Universitat Rovira i Virgili, entre una de les seues múltiples aportacions, va realitzar una revisió sistemàtica de la literatura científica per a analitzar les principals troballes sobre quines estratègies i accions estan contribuint a la prevenció de les situacions de violència contra persones joves que formen part del col·lectiu LGTBIQ+.

L’article Prevention of violence against LGBTIQ+ youth: A systematic review of successful strategies mostra, en primer lloc, com les persones que s’identifiquen com a LGBTIQ+ experimenten alts nivells de violència, marginació i assetjament, la qual cosa impacta en la seua salut i en el seu benestar amb problemes com poden ser malestar emocional, simptomatologia depressiva, risc d’autolesió, ideacions suïcides o símptomes d’ansietat, entre altres casuístiques que impacten negativament en les seues vides. No obstant això, enfront d’esta situació, l’estudi identifica intervencions que estan obtenint resultats positius per a abordar la violència i l’assetjament contra les persones joves que formen part del col·lectiu LGTBIQ+.

L’article presenta, a més, nou programes basats en el foment dels upstanders. Este terme fa referència a aquelles persones que es posicionen i defenen a les víctimes. En l’anàlisi dels programes s’identifiquen resultats positius per a abordar la violència i l’assetjament contra la comunitat LGBTIQ+. Els principals elements que s’arrepleguen són:

  • En primer lloc, com els programes que integren models de comportament upstander estan demostrant que poden contribuir a millorar el clima i l’ambient escolar, alhora que animen als participants a tindre este comportament més actiu per a intervindre en estes circumstàncies. 
  • En segon lloc, es destaca una barrera que sorgix en els programes que s’han analitzat, i és el fet que als xics i xiques els costa denunciar les situacions d’assetjament per possibles represàlies. Per tant, es destaca la importància de transmetre empatia, amistat i solidaritat. 
  • En tercer lloc, els programes destaquen la importància d’implicar la comunitat en el centre educatiu, per a així entre tots i totes fer front a les possibles situacions conflictives que sorgisquen.

Finalment, cal destacar que encara és necessari continuar investigant i treballant en esta línia. Encara hi ha àmbits que la ciència té pendent abordar, com és el cas de la comunitat LGBTIQ+, les minories racials o les investigacions dirigides a la formació de upstanders per a abordar la transfòbia.

[Imatge: International Journal of Educational Research]

By Regina Gairal

Professora del Departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili