Fa un parell de mesos, mentre preparava les lectures per a participar en un espai de diàleg sobre abús sexual infantil, em venia al cap una acció concreta que es va dur a terme durant el curs passat a l’escola on treballe actualment: el CEIP Eres Altes, a Riba-Roja de Túria, València. Esta acció deriva de les actuacions que es fan des de fa anys en este col·legi, a través de les assemblees de convivència que es fan al voltant de temes que preocupen i interessen l’alumnat.
A l’escola, convertida recentment en comunitat d’aprenentatge, fa temps que hi ha una inquietud general per eradicar la violència a través de la formació del professorat i famílies, donant veu als més menuts i menudes. I en este afany, com llegia en una d’estes lectures, és clau crear escoles segures on el diàleg interpersonal construïsca alternatives, posicionament i comunitat per a l’aprenentatge col·lectiu que suposa previndre i donar resposta a les possibles situacions violentes, entre les quals també existix l’abús sexual infantil. És per això que vaig pensar en la importància de visibilitzar les pràctiques que es realitzen a molts centres educatius, i concretament a la meua escola, dialogant amb dues de les companyes participants a les assemblees de convivència del col·legi: Nieves Ormeño i Elena Martín.
D’on ix la idea de parlar sobre els banys a l’escola?
La idea sorgix durant una assemblea de convivència, dins el marc de la comissió mixta de convivència. Unes xiquetes de 1r de primària van comentar que quan anaven al bany no se sentien segures perquè hi havia qui els molestava, ficaven el cap per baix de la porta… Aleshores, una altra de 6é va dir que també passava amb els més grans i que hi havia qui no usava el material del bany correctament, trobaven els banys bruts, etc. Van començar a desvetllar preocupacions.
Este tema va sorgir d’ells i elles. El que és al·lucinant del tema és que era una inquietud compartida per tot l’alumnat, des d’infantil fins a primària: tothom havia de respectar la intimitat de les altres persones. És per això que, després de diverses reunions, es van consensuar unes normes que vam decidir plasmar en diferents cartells que pengen de les parets de cadascun dels banys que hi ha al centre. Les han creat ells i elles. Les han formulat, dialogat, acordat… fins arribar a crear els cartells que les representen. Tenen molt de sentit perquè han participat directament en la seua elaboració.
Des de quan feu estes assemblees i per què?
Des que vam iniciar el model dialògic de prevenció i resolució de conflictes, i amb la finalitat d’elaborar la norma del centre, vam començar a fer assemblees on els xiquets i les xiquetes del col·legi van participar juntament amb les famílies, professorat, personal de menjador… Durant el curs programem diferents moments i espais de diàleg: la comissió mixta de convivència planteja temes vinculats a crear espais lliures de violència per a construir les nostres normes i, alhora, necessitem saber què preocupa a l’alumnat per a elaborar normes pròpies.
Així va ser com vam detectar que els estava afectant no poder anar amb tranquil·litat al bany, sobretot als més menuts i menudes, que no estaven acostumats a tancar la porta.
Qui participa a les assemblees?
Dos representants voluntaris de cada aula, des d’infantil fins a primària, però intentem que no sempre hi vagen les mateixes persones; així les veus són més diverses. El seu paper és traslladar les reflexions sobre el tema acordat que, prèviament, s’ha treballat a classe amb la tutora per a després retornar les conclusions a què s’han arribat. ¡Mola molt anar a les assemblees!
Hi ha a l’escola altres espais on es dóna veu a l’alumnat?
Les tutories són moments ideals per a treballar la prevenció amb lectures de contes, articles de DF (Diario Feminista) i PE (Periódico Educación), vídeos… Són activitats dialògiques freqüents. Implementem també el club de valents violència zero per a visibilitzar (i que es repetisquen) les actituds valentes, les quals dotem de molt atractiu. I les tertúlies literàries dialògiques, on es reflexiona i es tracten temes molt presents a les seues vides i que els ajuden a buscar solucions i estratègies, perquè no permetem la violència.
A la nostra escola, el diàleg està molt present. Ho fem també a infantil. Ells i elles s’expressen i diuen allò que els agrada i allò que no.
Així, doncs, el vincle existent entre afavorir espais de participació de l’alumnat (des dels més menuts als més grans), tindre en compte les seues preocupacions, dialogar, buscar consensos… ajuda i protegix la infància. Es creen conjuntament estratègies i alternatives que, altrament, difícilment es donarien. Això també protegix els xiquets i les xiquetes de l’abús sexual infantil.
