L’educació de persones adultes reflectix la possibilitat inherent a les persones per a adquirir coneixements al llarg de tota la vida.
El nostre sistema nerviós no és estàtic; pot adoptar canvis en la seua estructura i funcions en resposta a factors ambientals, genètics i epigenètics. Els estímuls ambientals, les experiències, tenen una gran influència en estos canvis. Ha passat més d’un segle des que Santiago Ramón y Cajal, premi Nobel en Fisiologia o Medicina, va exposar la plasticitat neuronal i com l’ambient pot promoure canvis a les neurones i a les connexions que s’hi establixen. Rita Levi-Montalcini, també premi Nobel de Fisiologia o Medicina, explica que, gràcies a la plasticitat neuronal, el cervell pot seguir funcionant perfectament a una edat avançada, ja que, malgrat perdre algunes de les seues capacitats, les substituïx amb altres que compensen i fins i tot superen les perdudes. Així, la pèrdua neuronal que es produïx amb l’edat es compensa amb l’augment de les connexions entre elles o la utilització de circuits neuronals alternatius. En el desenvolupament de la capacitat del sistema nerviós de fer estos canvis i adaptacions, té gran influència la qualitat de les experiències socials viscudes.
La ciutadania ha decidit de manera democràtica el dret a l’accés igualitari de totes les persones, també les adultes, a una educació de qualitat, i així està recollit als objectius de desenvolupament sostenible establerts per l’ONU. Les persones adultes tenen la capacitat i el dret de participar a l’educació i, a més, amb això contribuïxen a millorar i enriquir la societat. Són molts els exemples de persones adultes que lideren transformacions socials mitjançant accions educatives. L’Escola de Persones Adultes La Verneda-Sant Martí n’és un exemple i un referent; des del seu origen el 1978, han liderat la millora de tot un barri a través de la participació de la comunitat a l’educació. Un altre exemple n’és l’Associació Gitana de Dones Drom Kotar Mestipen, en què dones de totes les edats treballen conjuntament per a aconseguir l’accés igualitari de les dones i xiquetes gitanes a tots els espais educatius, socials i laborals. Són també incomptables les persones adultes que participen a tertúlies literàries dialògiques i en altres tipus de tertúlies arreu del món, dialogant al voltant de les millors obres escrites, millorant-ne el benestar i el del seu entorn; persones adultes migrants que aprenen un nou idioma mitjançant classes d’alfabetització; familiars que participen a les escoles, o que continuen els seus estudis a l’adultesa.
Són només alguns dels molts exemples que podem trobar de com les persones adultes milloren l’educació, des d’un sentit profund, en millorar així també la humanitat.
