Quan s’involucra els usuaris finals d’una investigació en el disseny, la implementació i l’avaluació d’esta investigació, es parla d’un procés de cocreació dialògica (RDCP). Açò s’associa a gran quantitat de resultats positius, com una major eficàcia de la intervenció, sostenibilitat i creixement psicològic entre els col·laboradors. A més, també es millora la creació de coneixement científic.
Dins del Marc d’Innovació en Investigació de la UE, s’emfatitza el valor d’este enfocament i es recomana que les persones investigadores adopten la cocreació de coneixement i la cocreació en la implementació de polítiques. A més, se suggereix que este enfocament és particularment rellevant per a treballar amb persones de grups vulnerables, les veus de les quals sovint estan absents en les investigacions i els debats sobre polítiques.
Tot i això, s’ha parat poca atenció a com es desenvolupa la cocreació a la pràctica. Per a donar llum en este sentit, l’article “The REFUGE-ED Dialogic Co-Creation Process: working with and for REFUGE-ED children and minors” proporciona una revisió del marc metodològic implementat per H2020 REFUGE-ED (2021-2023), que es va fer en col·laboració amb comunitats de migrants, refugiats i sol·licitants d’asil. El projecte va implementar el procés de cocreació dialògica a 46 entorns educatius de sis països europeus i conclou que el RDCP té potencial de sostenibilitat i replicabilitat en contextos diversos.
L’objectiu principal de REFUGE-ED és identificar, cocrear i avaluar pràctiques basades en evidències en educació (formal, no formal i informal) i pràctiques de suport psicosocial i de salut mental (SMAPS) que han demostrat promoure l’èxit educatiu, el benestar i el sentit de pertinença i cohesió social a tots els xiquets i xiquetes (0-18 anys) en situacions migratòries i d’asil.
Per a poder dur a terme la cocreació en REFUGE-ED s’han tingut en compte diferents aspectes:
- Les pràctiques utilitzades estan avalades per la seua evidència d’impacte social. És a dir, ja hi ha proves sustentades científicament que un determinat coneixement ha informat polítiques o accions que han generat millores a la societat.
- Els enfocaments efectius identificats van ser: crear un espai segur, proporcionar psicoeducació i facilitar-ne l’expressió creativa.
- Pel que fa a les pràctiques al camp de l’educació per a les quals hi ha evidència d’impacte social, es tracta de les actuacions educatives d’èxit (AEE) (tertúlies literàries, grups interactius, participació educativa de la comunitat, formació de familiars, formació pedagògica dialògica per a docents i model dialògic de prevenció i resolució de conflictes).
- Es va treballar des d’una perspectiva comunitària, procurant garantir que els resultats de la investigació serviren al públic, així com a les institucions públiques i governamentals. Es va procurar comptar en tot el procés amb les veus dels usuaris finals, incloent-les en la creació del coneixement científic.
- S’utilitza la metodologia comunicativa de recerca, que té un gran potencial per a assolir impacte científic, social i polític. Un element central d’esta metodologia és la participació activa dels usuaris finals al llarg de tot el procés de recerca, com a contribuents a una comprensió més rica dels “mons de vida” i a la creació de solucions per a polítiques socials.
- La base d’esta metodologia és la relació dialògica entre els investigadors i els actors socials o subjectes de recerca. El primer proporciona el coneixement científic disponible sobre el tema que investiga, mentre que el segon ofereix una visió de la creació de significat en relació amb la vida quotidiana i sobre els temes investigats.
- S’utilitza un diàleg multidireccional (Vieites-Casado et al, 2021): s’ha pogut dur a terme a través d’estructures formals (tertúlies pedagògiques dialògiques, reunions d’avaluació, esdeveniments organitzats per a donar conéixer el projecte…) i a través de contactes informals encoratjats i sostinguts per escoles i formadors (visites recíproques, intercanvi de vídeos, grups de WhatsApp…).
El procés dialògic de cocreació al projecte REFUGE-ED s’ha basat en com s’han ampliat i aplicat les AEE en tots els contextos i com es van introduir els principis de l’aprenentatge dialògic. Estos principis han servit com a punts de control de qualitat, no com a fases fixes i immòbils. Van ser la base de la metodologia comunicativa del procés de recerca i cocreació a cada lloc pilot de REFUGE-ED. En definitiva, el procés de cocreació dialògica utilitzat a REFUGE-ED revela que cal un diàleg continu i interconnectat en els procediments de recerca científica, incloent sempre les veus dels usuaris finals sobre el terreny.
[Imatge: REFUGE-ED]
Mestra d'educació infantil i primària. Especialista en audició i llenguatge i pedagogia terapèutica. Llicenciada en filosofia i ciències de l'educació - pedagogia. Directora del CEIP Sant Vicent Ferrer de Llíria.