Perquè, des de la investigació amb impacte social, la seua inclusió educativa i social és possible
En commemoració del 50 aniversari de la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats de 1951, se celebra cada 20 de juny el Dia Internacional del Refugiat des de 2001. En esta data, no només es reconeix les persones que han sigut desplaçades del seu país d’origen, sinó també se’n visibilitzen les històries i es posen de manifest els deutes pendents que encara queden en matèria de drets.
Múltiples investigacions al camp de les migracions internacionals i el refugi continuen mostrant les barreres que pateixen les persones refugiades per a accedir a drets socials bàsics com són l’educació, la salut, l’habitatge o la cultura. El projecte de recerca H2020 REFUGE-ED: Effective practices in education, mental health and psychosocial support for the integration of refugee children treballa en la implementació de pràctiques efectives en matèria educativa (actuacions educatives d’èxit) i de salut mental per a la integració dels refugiats i migrants a 46 centres “pilots” (escoles amb un alt percentatge d’alumnat migrant i refugiat, centres de menors i camps de refugiats) a 6 països europeus: Bulgària, Grècia, Irlanda, Itàlia, Espanya i Suècia. Durant la fase inicial es van identificar les necessitats d’estos centres, així com les pràctiques que n’han demostrat científicament l’efectivitat per a millorar la salut mental i el benestar dels menors refugiats.
Un aspecte fonamental d’esta investigació REFUGE-ED, i diferent de les investigacions prèvies, és que totes les actuacions implementades als centres pilots s’estan fent des d’un enfocament de les evidències d’impacte social, és a dir, en cocreació amb els beneficiaris dels centres pilots: xiquets i xiquetes, famílies, professorat i altres professionals dels centres. Això implica coordinar la formació, implementació i avaluació amb centenars de persones que estan implicades als centres pilots, tant directament com indirectament (per exemple, amb agents col·laboradors dels mateixos centres). Amb el diàleg permanent amb la comunitat, és a dir, sent agents actius en la presa de decisió, i aportant les evidències científiques d’impacte social, és la forma de començar a promoure el canvi social.
A priori, una de les troballes de la investigació en la fase inicial, enfocada en la detecció de necessitats, en la qual van participar 662 persones al treball de camp, va ser que els xiquets i les xiquetes refugiades continuen afrontant barreres a l’hora d’accedir a una educació de qualitat. Barreres per a l’adquisició de llenguatge, enfrontar-se al racisme, a la discriminació i a l’assetjament relacionat amb la procedència ètnica, racial i cultural, la manca d’un abordatge integral d’aspectes relacionats amb la salut mental i el suport psicosocial a les pràctiques de prevenció; així com altres reptes més estructurals com els concernents al sistema educatiu (com l’alta rotació d’usuaris i personal als centres de menors), van ser alguns dels elements que van emergir de la investigació en tots els països involucrats. Però això ja ho sabem. Avançar un pas més enllà és oferir evidències d’impacte social que contribuïsquen a revertir estes situacions des de les comunitats.
En el seu darrer any, a través del projecte REFUGE-ED, un gran nombre de menors immigrants i refugiats d’escoles, centres de acollida de menors d’edat no acompanyats camps de refugiats s’està beneficiant de les actuacions educatives d’èxit (tertúlies dialògiques i grups interactius, entre d’altres), sobre les quals hi ha una extensa evidència d’impacte social, independentment del context en què s’apliquen, la qual cosa sobre un horitzó no només per als xics i xiques que hi estan participant, sinó també per a tots els professionals que estan treballant dia a dia amb estos menors.
Demostrar que ja existeix coneixement científic que es pot implementar en centres educatius amb menors d’edat refugiats, i aconseguir que cada hora de la seua escolarització o atenció compte, és de màxima importància per a evidenciar també que la seua inclusió educativa i social és possible, i ja és real.
[Imatge: Freepik]
