Quan pensem en la comunicació entre persones tenim clar que hi ha molts aspectes que tenen rellevància. La manera com ens hem socialitzat, el tipus de relacions que hem tingut i la forma concreta d’estos vincles ens facilitarà o ens dificultarà la possibilitat d’adonar-nos de determinats senyals que són presents a la nostra comunicació amb altres persones.

Els actes comunicatius, és a dir, tot allò que succeeix a les interaccions entre persones, no només les paraules sinó també els gestos, les mirades, el context en què succeeix la interacció, les intencions de les persones, les conseqüències que poden aparéixer, tenen un paper determinant en l’acció comunicativa. Així doncs, les paraules poden contenir el significat explícit del missatge que es vol compartir, però la resta d’elements conformen, de la mateixa manera, els significats implícits:

  • què es vol amb este missatge, posar-se d’acord o pressionar per a aconseguir un objectiu;
  • mantenir una posició de poder o prendre la millor decisió possible;
  • la veritat en els arguments o en les intencions o, per contra, raons emmascarades o falses per poder aconseguir un objectiu proposat, etc.
En la comunicació, en les interaccions, en les relacions, només hi ha dues opcions: les que es basen i tendeixen cap al diàleg o les que ho fan cap a la violència.

Si els actes comunicatius, és a dir, la suma d’elements de la comunicació, són de poder, es pretén fer servir arguments falsos per a aconseguir l’objectiu, es busca la submissió de l’altra persona, s’intenta pressionar sobre les decisions que cal prendre o directament s’amenaça o es fereix la llibertat de les altres persones.

Si els actes comunicatius són dialògics, el referent que tenen les persones per a dialogar és la veritat. I estos arguments es fan servir per a prendre bones decisions o per a compartir idees o sensacions, amb l’objectiu de posar-se d’acord, ajudar-se, per a estar millor. A més, les persones tenen en compte tots els ingredients que poden trencar esta finalitat d’entendre’s (per exemple, els càrrecs dins d’una institució, o el nivell acadèmic), amb l’objectiu de facilitar-ne la comunicació i trencar les barreres. Per això les persones poden prendre decisions en este sentit, promovent el diàleg igualitari, adequant la manera de parlar a la intenció última de posar-se d’acord amb l’altra persona, tenint en compte el lloc on es parla, els gestos, les mirades.

Un principi clau que pot ajudar a clarificar com es dóna la comunicació és mitjançant la teoria i la investigació, fent-nos conscients, a través de la lectura i el diàleg, sobre allò que diu la investigació sobre este tema.

Al món de l’educació tots estos principis resulten òbviament fonamentals per al bon desenvolupament de les tasques d’aprenentatge i d’ensenyament, tant per a familiars com per a alumnat i, evidentment, per al professorat. I sabem de sobres que això no sempre passa. Llegir llibres com el de Searle i Soler, sobre els actes comunicatius, pot ajudar tota la comunitat a fer conscients detalls i ingredients que poden contribuir no només a millorar l’aprenentatge i el nivell cognitiu de l’alumnat de qualsevol edat, sinó també les relacions personals i afectives.

[Photo by Brooke Cagle on Unsplash]

By Josep Maria Canal

Mestre d’educació especial i primària. Professor de la Universitat Internacional de València. Les seues línies d'investigació inclouen les Actuacions Educatives d'Èxit, la inclusió educativa, les Noves Masculinitats Alternatives i la socialització preventiva de la violència de gènere.