La inclusió és un terme vigent en la societat actual, escoltem contínuament expressions com a “llenguatge inclusiu”, “visió inclusiva” o “educació inclusiva”. No obstant això, no sabem realment què signifiquen eixes expressions. En aquest article, m’agradaria reflexionar sobre aquest terme i compartir la meua experiència dels últims anys.
Durant els últims huit cursos he treballat en un institut d’educació secundària el referent del qual és la inclusió, la qual cosa m’ha permés viure un procés de transformació i canviar la meua visió com a docent i de la comunitat educativa. Vull contextualitzar la meua reflexió des d’una visió sistèmica i sociocomunitària i focalitzar-la en els estudiants amb trastorn de l’espectre autista (TEA) dels quals sóc tutora. Aquests alumnes sovint s’enfronten a reptes únics en l’educació secundària.
Els alumnes TEA del nostre centre comparteixen els mateixos objectius generals que la resta dels alumnes. Els podem concretar en dos: desenvolupar al màxim les seues capacitats i aconseguir la màxima excel·lència i qualitat d’educació per a tots. Per tal d’aconseguir-ho, es planifica el procés d’ensenyament-aprenentatge dels alumnes TEA de manera que no queden llacunes, ja siguen curriculars o específiques dels TEA.
A l’hora de valorar de quina manera influeix l’educació inclusiva en els nostres alumnes, hem de fer-ho des de dades objectives, quantificables i prioritzant els resultats acadèmics. No hem de caure en el tòpic de “l’important és que siguen feliços”, ja que la felicitat hauria de ser important per a tots els alumnes i no sols per als més vulnerables.
La nostra presència com a especialistes en els alumnes TEA es fa present en tots els elements d’aquesta visió sistèmica en la qual s’organitza el centre educatiu. En aquesta organització, destaque tres pilars bàsics que serveixen per a donar resposta a les necessitats i reptes als quals s’enfronten els alumnes i les famílies: la comissió mixta de sensibilització, la coordinació amb els equips docents i les actuacions educatives d’èxit, com les tertúlies literàries, els agrupaments heterogenis, els grups interactius i la formació a les famílies.
Els nous professors que arriben cada curs saben que arriben a un IES que és comunitat d’aprenentatge, i ja al setembre es realitzen formacions perquè puguen incorporar-se amb èxit al que això suposa. Les evidències científiques tenen un paper fonamental en aquesta formació. L’educació és un element clau per a tota la societat, i per tant hem de regir-nos per aquestes evidències i no improvisar des del desconeixement del que pot funcionar o no.
Psicòlegs com Vygotsky afirmen en les seues contribucions que aprenem a través de la interacció amb els altres i mitjançant l’heterogeneïtat, contextualitzant així l’organització del centre. Per tant, els alumnes amb TEA es distribueixen a les aules ordinàries, assignant-li un grup de referència a cadascun. El temps ens ha donat la raó, ja que formar part d’un grup de referència ha enriquit tant al grup com a aquests alumnes.
Concretaré quins són els beneficis més significatius:
- Augment significatiu en les seues habilitats socials i emocionals
- Major coneixement de les fortaleses i febleses de cadascun
- Foment de valors proactius
- Acceptació de les diferències i enriquiment a través d’elles.
Continuant amb la meua reflexió, vull fer referència a un element molt important en l’organització del centre: la codocència. No obstant això, puc dir que, quan vam començar amb la codocencia fa ja bastants anys, vam trobar resistència, la qual cosa és normal, ja que podíem sentir-nos vigilats, jutjats i avaluats. Però si fem una valoració després d’aquests anys, sens dubte cal dir que ha sigut molt positiva per a nosaltres, com a recursos especialitzats, per als nostres companys de l’equip docent i especialment per als alumnes, que així ens ho fan saber quan els preguntem la seua opinió i valoració.
Part fonamental de l’impacte tan positiu que ha tingut la inclusió en els alumnes TEA ha sigut la coordinació diària i contínua que tenim amb l’equip docent. Compartir la responsabilitat d’aquests alumnes comença ja en el mateix moment en què comença el curs. Realitzem una avaluació inicial conjunta i, a partir d’ací, es planifica tot el procés. Compartim responsabilitats quant a la tutoria, programació multinivell, anticipació de les activitats de les tertúlies literàries i grups interactius, avaluació trimestral, documents i intercanvi d’informació.
En coordinació amb els professors d’àrea, ajustem la programació multinivell amb els mateixos materials curriculars que la resta dels seus companys. El DUA (Disseny Universal de l’Aprenentatge) és un recurs en l’elaboració d’aquesta programació. La majoria del nostre alumnat TEA són pensadors visuals i, per tant, utilitzem aplicacions, apps i tauletes que els faciliten l’accés i són un suport per a compensar el dèficit que tenen en la funció executiva (atenció, planificació, gestió del temps, etc.).
Les actuacions d’èxit de les quals formen part les tertúlies literàries i els grups interactius, per als alumnes TEA, han contribuït significativament perquè una narrativa compartida implica una millora en la comprensió lectora, habilitats de comprensió, planificació, expressió escrita, elaboració de síntesi de continguts, capacitat d’organització i gestió del temps, capacitat d’atenció i concentració en la tasca, habilitats psicomotrius de l’escriptura i presa de decisions i iniciativa per a resoldre les dificultats que es presenten en la tasca.
Els grups interactius faciliten l’accés al currículum ordinari general i proporcionen una major implicació en les activitats d’aprenentatge, ja que suposen una major càrrega emocional en sentir-se part del grup, la qual cosa porta a un progrés en l’aprenentatge amb una participació normalitzada a l’aula. L’aprenentatge és social i s’accedeix a la vida intel·lectual i emocional en interacció amb la resta de companys i professors.
Per a valorar l’impacte que ha tingut en aquests alumnes compartir el procés d’ensenyament amb la resta d’alumnes, és necessari concretar, registrar i valorar els principals resultats obtinguts. Entre ells, es troba el fet que compartisquen el currículum ordinari, la qual cosa elimina l’estigma d’estar sempre repetint un mateix currículum curs rere curs i, amb això, s’evita una falta de motivació per la seua part i una pobra imatge de si mateixos i baixa autoestima.
Seguint en la meua reflexió, en totes les àrees d’aprenentatge hi ha aspectes en els quals són molt competents, i hem de saber-ho, registrar-ho i aprofitar-ho sempre que siga possible, perquè tot el grup el puga visibilitzar, ja que en general tendim a focalitzar en les seues dificultats. Els beneficis de la programació multinivell ja esmentada inclouen la planificació del DUA i compartir el material curricular segons li correspon per curs. També comparteixen amb la resta de companys les normes, responsabilitats i activitats extraescolars, és la millor manera perquè es construïsquen vertaderes relacions de grup. La cotutoría entre els equips de UECO (unitats específiques en centres ordinaris) i el grup de referència són fonamentals a l’hora de cohesionar el grup, ja que en eixe espai es transcendeix allò curricular per a arribar a construir vertaderes relacions entre iguals.
Encara que l’alumnat passa la major part de la jornada escolar a les seues aules de referència, és fonamental parar-los atenció diària, personalitzada i especialitzada a cadascun segons les seues necessitats. L’equip de UECO és present en les seues demandes i necessitats, i se’ls ofereix un espai de treball més tranquil quan el necessiten. En eixe espai, hi ha una organització i seguiment del seu treball. L’anticipació és una de les funcions més importants de l’equip UECO perquè puguen participar i finalitzar amb èxit les activitats.
Un últim element clau per a l’èxit en el nostre centre és la relació que establim amb les famílies i la seua implicació en tot el procés educatiu. Per tant:
- Establim relacions de diàleg igualitari amb les famílies i no actuem com a experts que sabem i els diem contínuament el que han i no han de fer. D’aquesta manera, es fomenta un clima de confiança.
- Respectar la seua història de vida
- Mantindre altes expectatives, ja que les expectatives elevades per part de la família tenen conseqüències visibles en el dia a dia
- Coordinar i comunicar diàriament mitjançant l’agenda
- Fomentar la participació en el voluntariat de grups interactius, l’associació de mares i pares d’alumnes (AMPA), el Consell Escolar i la formació de les famílies.
Finalment, cal no oblidar que formem part d’una societat i d’un context concret, i que hem de construir i facilitar-los xarxes sociocomunitàries amb l’entorn, i és per eixe motiu que hem establit relacions amb la Universitat Politècnica, hem assistit a tallers per a despertar la motivació en alguns dels nostres alumnes amb Asperger, les associacions de la comarca ens obrin les seues portes a tallers, jornades, cursos, convocatòries per a participar en concursos, grups de cap de setmana…
Vull acabar amb una cita de Bruner (2013):
He arribat a la conclusió que cada vegada més clarament la major part de l’aprenentatge, en la majoria dels entorns, és una activitat realitzada en comú.
Tutora de l'aula UECO (Unitat Específica en Centre Ordinari) Institut d'Educació Secundària Veles e Vents del Grau de Gandia. València