El progrés científic al món de l’educació perquè els Drets Humans siguen la realitat
La Declaració dels Drets Humans va ser proclamada per les Nacions Unides el 1948 en un pas de gegant que seguia el camí traçat per la humanitat des de l’inici de la seua existència. Les injustícies comeses contra les persones s’han repetit durant la història i la gran esperança dels éssers humans ha sigut la capacitat de transformació, la capacitat de crear noves alternatives que puguen superar les anteriors per tal de millorar la vida de les persones, però això no passa de forma ràpida. Són els efectes de les decisions de les persones els que possibiliten estos canvis i influeixen en la velocitat amb què succeeixen.
Ciro el Gran, al segle VI a. C., a Babilònia, en plena edat antiga, va generar millores en aquell moment, eliminant l’esclavitud i proclamant la llibertat dels seus súbdits de triar la religió que preferiren, com va quedar recollit al cilindre de Ciro, una làpida de fang. Amb el pas del temps, estes idees es van estendre a Grècia, Àsia i Roma, on va sorgir la Llei Natural que entenia la raó i la naturalesa humana com a part de l’ordre natural.
A inicis de l’Edat Mitjana, el 1215, a la Carta Magna d’Anglaterra, es reconeixia la protecció d’alguns drets per a alguns membres de la societat anglesa, la qual, encara que fóra desestimada, poc després va suposar un avanç pel recorregut històric de la carta entre els reis posteriors.
La Revolució americana, amb la independència respecte dels britànics, va reconéixer que tots els homes eren creats iguals, així com els drets naturals que anaven de la mà dels conceptes de democràcia i de republicanisme. Més tard, la Revolució francesa va seguir este camí amb els drets de l’home. A Europa, posteriorment, es va continuar tractant este tema, però el colonialisme europeu va continuar trencant els drets dels humans.
Al segle XX, després de dues guerres mundials i després de la fundació de les Nacions Unides,el 1948 finalment es va redactar i aprovar la Declaració dels Drets Humans. Totes i tots estarem d’acord que encara queda molt camí per recórrer fins aconseguir que ningú no els veja atacats.
Els 30 articles de la Declaració són grans desconeguts per a la majoria de la societat, però estan presents en totes les relacions i en tots els països, perquè són universals.
Al segle XXI, el dret a l’educació, pel seu article 26, i el dret a beneficiar-se del progrés científic, pel seu article 27, per les contribucions de les evidències científiques en educació, i el seu impacte social, uniran les seues forces per a fer realitat el somni d’un món i d’una societat més lliures i més igualitàries. El coneixement, la solidaritat i la justícia formaran part de les relacions i interaccions entre les persones; els drets de totes les persones no només estaran escrits a la declaració de Nacions Unides, sinó que seran la realitat.
[Foto: https://www.un.org/es/observances/human-rights-day/resources]
Mestre d’educació especial i primària. Professor de la Universitat Internacional de València. Les seues línies d'investigació inclouen les Actuacions Educatives d'Èxit, la inclusió educativa, les Noves Masculinitats Alternatives i la socialització preventiva de la violència de gènere.